Travessar parets amb precisió juntament amb en Popeye i els seus espinacs

Benvolguts Ximets,
Travessar parets amb precisió voldria dir que ho hem fet unes quantes vegades i sempre pel mateix lloc. En canvi, fer-ho amb exactitud voldria dir travessar parets pel lloc on realment s’hauria de fer, és a dir la porta. La precisió es defineix com el grau de repetitivitat i l’exactitud el grau de veracitat. Com veieu són conceptes diferents que a vegades es confonen. Per tant, un ximet precís i exacte sempre travessa parets pel mateix lloc, i aquest lloc és la porta. Per altra banda, un ximet molt precís però poc exacte sempre travessa les parets pel matiex lloc, però aquest lloc no és la porta. En canvi, un ximet poc precís però molt exacte travessa per molts llocs diferents però tots estant al voltant de la porta. Vegeu a la foto uns ximets precisos i exactes que han travessat una paret pel forat que toca.

Tot això bé al cas amb la curiosa història dels espinacs (Spinacia oleracea) i la quantitat de ferro que contenen. Com tots sabeu, incloent-hi en Popeye, els espinacs contenen una gran quantitat de ferro. S’ha dit que el ferro que conté un grapat d'espinacs és similar al d’un bon bistec de vedella. Tant és així que en base a aquesta informació els creadors de’n Popeye, cap a l’any 1929, van decidir que fossin els espinacs, i no les bledes o qualsevol altre hortalissa, qui provoquessin l'efecte que tots coneixeu sobre el nostre amic Popeye.

Però resulta que la quantitat real de ferro real que hi ha els espinacs és molt baixa!!!! O més ben dit no és més alta que la d’altres vegetals.

Tot això es deu a un error d'exactitud a l’hora d’anotar els resultats d’un experiment. La història comença quan a l’any 1870, el Dr E von Wolf va publicar un treball ressaltant que la quantitat de ferro dels espinacs és deu vegades més gran que la d'altres vegetals de característiques similars. Al cap d'uns 50 anys, l'any 1937, un grup de científics alemanys descobreixen l’error. El bon Dr E von Wolf es va equivocar al posar la coma al anotar els resultats.

Com podeu veure, l'any 1937 en Popeye ja feia vuit anys que menjava espinacs. Però ningú va corregir l’error. Per sort, a en Popeye sí que li feien efecte i podia salvar l'Olivia de'n Brutus gràcies a l'ajuda d'aquest vegetal. Per posar-hi més llenya al foc, s’ha vist que l’absorció del ferro que prové de l’espinac és pràcticament nul. En conclusió, en els espinacs no n'hi ha gaire ferro, i el poc que hi ha, no l'aprofitem.

Ara bé, pot ser que en Popeye no estigués tant equivocat. Darrerament, s’ha descobert que les fulles d'espinacs tenen un esteroide (anomenat phytoecdysteroids; http://pubs.acs.org/cgi-bin/abstract.cgi/jafcau/2008/56/i10/abs/jf073059z.html). Resulta que aquest esteroide provoca una acceleració en el creixement de cèl·lules musculars, aproximadament un 20% més ràpid. A més, rates injectades amb aquest esteroide també resultaven ser més fortes.
Cal dir, però, que un ximet noti l'efecte de esteroide hauria de menjar més d’un quilo d’espinacs al dia.
Bé ximets, ja sabeu sigueu sempre acurats i precisos (també preciosos) i així no portareu a confusió. També mengeu força espinacs que pot ser no tenen gaire ferro, però pot ser us faran créixer els músculs i qui sap, pot ser també la…..intel·ligència

L’avi