La termogenina també travessa parets

Fa temps que el xavalote gros proposa que al menjar patim calor degut a l'efecte de la termoginina. De fet, el nom real és l'UCP1. Aquesta és una proteïna es troba als mitocondris del teixit adipós marró. La seva funció és generar calor mitjançant termogènesi no associada a tremolor. Aquest mecanisme de termogènesi és la principal manera de generació de calor en mamífers hivernants i en els nounats dels mamífers. En els humans, aquest tipus de teixit adipós només es troba en els nadons, es va reduint a mesura que ens anem fent grans, fins arribar al punt de pràcticament a desaparèixer . Només en queden traces al coll i a la part superior del pit. Per tant, la idea sempre defensada pel xavalote gros que hi ha una relació directa entre l’acte de menjar copiosament i començar a tenir calor degut a l’efecte de les termoginines queda, com a mínim, en dubte. Podríem dir que l’efecte de la termoginina només li pot passar a una bèstia que hiverna i a un nadó (o a un nadó de bèsita hivernant). Això no treu que algun dels ximets d’aquest bloc tinguin capacitat de termogènesi. Ja sabeu que molts pateixen en el síndrome de Perter Pan i pot ser s’han quedat a l’estat de nadó, i més d’un és un dormilega hivernador profund (vegeu fotos).

Fins aquí una part de la història de la termoginina, encara n’hi ha més, començada pel “puto vei” ja fa temps.

L’avi