Travessar parets amb precisió juntament amb en Popeye i els seus espinacs

Benvolguts Ximets,
Travessar parets amb precisió voldria dir que ho hem fet unes quantes vegades i sempre pel mateix lloc. En canvi, fer-ho amb exactitud voldria dir travessar parets pel lloc on realment s’hauria de fer, és a dir la porta. La precisió es defineix com el grau de repetitivitat i l’exactitud el grau de veracitat. Com veieu són conceptes diferents que a vegades es confonen. Per tant, un ximet precís i exacte sempre travessa parets pel mateix lloc, i aquest lloc és la porta. Per altra banda, un ximet molt precís però poc exacte sempre travessa les parets pel matiex lloc, però aquest lloc no és la porta. En canvi, un ximet poc precís però molt exacte travessa per molts llocs diferents però tots estant al voltant de la porta. Vegeu a la foto uns ximets precisos i exactes que han travessat una paret pel forat que toca.

Tot això bé al cas amb la curiosa història dels espinacs (Spinacia oleracea) i la quantitat de ferro que contenen. Com tots sabeu, incloent-hi en Popeye, els espinacs contenen una gran quantitat de ferro. S’ha dit que el ferro que conté un grapat d'espinacs és similar al d’un bon bistec de vedella. Tant és així que en base a aquesta informació els creadors de’n Popeye, cap a l’any 1929, van decidir que fossin els espinacs, i no les bledes o qualsevol altre hortalissa, qui provoquessin l'efecte que tots coneixeu sobre el nostre amic Popeye.

Però resulta que la quantitat real de ferro real que hi ha els espinacs és molt baixa!!!! O més ben dit no és més alta que la d’altres vegetals.

Tot això es deu a un error d'exactitud a l’hora d’anotar els resultats d’un experiment. La història comença quan a l’any 1870, el Dr E von Wolf va publicar un treball ressaltant que la quantitat de ferro dels espinacs és deu vegades més gran que la d'altres vegetals de característiques similars. Al cap d'uns 50 anys, l'any 1937, un grup de científics alemanys descobreixen l’error. El bon Dr E von Wolf es va equivocar al posar la coma al anotar els resultats.

Com podeu veure, l'any 1937 en Popeye ja feia vuit anys que menjava espinacs. Però ningú va corregir l’error. Per sort, a en Popeye sí que li feien efecte i podia salvar l'Olivia de'n Brutus gràcies a l'ajuda d'aquest vegetal. Per posar-hi més llenya al foc, s’ha vist que l’absorció del ferro que prové de l’espinac és pràcticament nul. En conclusió, en els espinacs no n'hi ha gaire ferro, i el poc que hi ha, no l'aprofitem.

Ara bé, pot ser que en Popeye no estigués tant equivocat. Darrerament, s’ha descobert que les fulles d'espinacs tenen un esteroide (anomenat phytoecdysteroids; http://pubs.acs.org/cgi-bin/abstract.cgi/jafcau/2008/56/i10/abs/jf073059z.html). Resulta que aquest esteroide provoca una acceleració en el creixement de cèl·lules musculars, aproximadament un 20% més ràpid. A més, rates injectades amb aquest esteroide també resultaven ser més fortes.
Cal dir, però, que un ximet noti l'efecte de esteroide hauria de menjar més d’un quilo d’espinacs al dia.
Bé ximets, ja sabeu sigueu sempre acurats i precisos (també preciosos) i així no portareu a confusió. També mengeu força espinacs que pot ser no tenen gaire ferro, però pot ser us faran créixer els músculs i qui sap, pot ser també la…..intel·ligència

L’avi

Actuació de la Nena amb el Pati

Hola Ximets,
Aquí teniu alguns dels moments de la primera actuació de la Nena amb el Pati

La termogenina i els dinosaures també travessen parets

Hola ximets,
Fa temps que els ximet-xavalote gros proposa que les termoginines (unes proteïnes associades al teixit adipós marró) són la causa que patim calor quan mengem copiosament. Com es deia a l'escrit anterior això és molt dubtós
(http://ximets.blogspot.com/2008/05/la-termogenina-tamb-travessa-parets.html).
Continuant amb la història de les termoginines (o també anomenades UCP1), recentment ha sortit una història bastant curiosa en relació a aquestes proteïnes i els dinosaures.
Tot s'ha iniciat amb un descobriment recent relacionat amb la proteïna UCP1 fet per un grup investigadors dels USA i Austràlia (http://www.biomedcentral.com/1741-7007/6/17). El resultat més important d’aquest estudi es resumeix a la figura de sota. La figura ens explica que el gen que codifica aquest enzim es troba present des dels peixos, passant pels amfibis i fins arribar als mamífers (punts vermell). Curiosament, la línia evolutiva que porta cap els sauris, la qual inclou els dinosaures actuals -el que coneixem com ocells- i els llangardaixos no tenen el gen (punts negre). (Incís, els porcs tampoc presenten el gen de la UCP1. És per això que els garrins necessiten molta escalfor tot just neixer. Aquí no entraré amb la fàcil relació que es pot establir entre les que sempre pateixen fred, no tenir la UCP1 i ser garrí). Aquests fets van fer suposar als investigadors, que és molt possible que aquesta proteïna no existís als dinosaures (encara no s’ha seqüenciat el genoma dels dinosaures) i que per tant aquestes bèsties necessitarien altres mecanismes per escalfar-se. Fins aquí tot correcte.

El fet sorprenent ha estat la implicació que ha agafat aquest resultat. Com podeu suposar tot el que està relacionat amb dinosaures té una repercussió mediàtica molt forta. Així, en una de les pàgines més importants en la divulgació científica, (http://www.sciencedaily.com/releases/2008/04/080423171524.htm) comentant la notícia dedueixen que com que els dinosaures provenen dels ocells i com els ocells no tenen UCP1 per tant els dinosaures no tenien capacitat de termogènesi. Això és totalment fals!!!
Són els ocells que provenen dels dinosaures i no a la inversa. De fet, els ocells no són res més que dinosaures alats. Els autors de l’article només suposen que com que ni els ocells ni els llangardaixos tenen UCP1, és molt probable que els dinosaures tampoc en tinguessin.

Però, això no és tot!
Una altra web de divulgació científica fins i tot va més lluny. Proposa que els dinosaures es van extingir degut a que no podien produir calor ja que no tenien la termoginina (o la UCP1) (http://www.dnaindia.com/report.asp?newsid=1161602). Això ningú ho ha dit!!!
A més en aquesta plana web es queden tant amples, i no es pregunten com és que no van ser extingits els garrins o els ocells, que com podeu veure amb la gran quantitat de gavians que hi ha per Girona continuen perfectament vius sense tenir aquesta proteïna.

Bé ximets, ja sabeu, vigileu el que dieu que algú sempre ho pot mal interpretar.

Fins aquí una altra part de la història de la termoginina, encara en queda un més, començada pel “puto vei” ja fa temps.

L’avi

La termogenina també travessa parets

Fa temps que el xavalote gros proposa que al menjar patim calor degut a l'efecte de la termoginina. De fet, el nom real és l'UCP1. Aquesta és una proteïna es troba als mitocondris del teixit adipós marró. La seva funció és generar calor mitjançant termogènesi no associada a tremolor. Aquest mecanisme de termogènesi és la principal manera de generació de calor en mamífers hivernants i en els nounats dels mamífers. En els humans, aquest tipus de teixit adipós només es troba en els nadons, es va reduint a mesura que ens anem fent grans, fins arribar al punt de pràcticament a desaparèixer . Només en queden traces al coll i a la part superior del pit. Per tant, la idea sempre defensada pel xavalote gros que hi ha una relació directa entre l’acte de menjar copiosament i començar a tenir calor degut a l’efecte de les termoginines queda, com a mínim, en dubte. Podríem dir que l’efecte de la termoginina només li pot passar a una bèstia que hiverna i a un nadó (o a un nadó de bèsita hivernant). Això no treu que algun dels ximets d’aquest bloc tinguin capacitat de termogènesi. Ja sabeu que molts pateixen en el síndrome de Perter Pan i pot ser s’han quedat a l’estat de nadó, i més d’un és un dormilega hivernador profund (vegeu fotos).

Fins aquí una part de la història de la termoginina, encara n’hi ha més, començada pel “puto vei” ja fa temps.

L’avi

Cervessa pels qui travessen parets i volen ser reines…

Hola ximets que travesseu parets.
Es diu que la cervesa té unes grans propietats nutritives. Fins i tot s’ha proposat que una persona pot viure exclusivament de cervesa com a única font de líquid. També s’ha dit que la cervesa pot suplir la majoria dels 8 aminoàcids essencials necessaris per la vida. Després de fer una cerca relativament exhaustiva no ho he pogut comprovar si la cervesa realment conté aquests aminoàcids (en Manel ens pot il·luminar sobre aquest tema). El que si se sap és que una “pinta” de cervesa aporta una mica més del 5% d’algunes de les vitamines, com per exemple B9, B6 i B2, però, en canvi, n’hi falten d’altres com l'A, C i D. Un fet, però, que demostra els efectes beneficiosos de la cervesa és el que es pot considerar un experiment que es va realitzar durant la Guerra del set anys (1756-1763). Durant aquesta guerra el metge anglès John Cephane va distribuir la quantitat de cervesa en tres vaixells. Al primer vaixell el va proveir amb gran quantitat de cervesa, en canvi els altres dos vaixells les hi va donar molt poca cervesa. Després d’un llarg viatge d’Anglaterra als Estats Units, 112 i 62 mariners dels dos vaixells sense cervesa van necessitar hospitalització. En canvi, del vaixell amb gran quantitat de cervesa només 13 mariners van ser hospitalitzats. Aquests fets semblen demostrar no només que la cervesa és una bona menja, sinó que el mengen realment ens afecta el nostre estat. És a dir, som el que mengem.
Un exemple molt més dràstic de la influència del menjar sobre el benestar i el desenvolupament és dóna en les abelles de la mel. Malgrat que totes les abelles d’una mateixa colònia són clons, és a dir són genèticament idèntiques, les que s’alimenten gelea real es desenvolupen com a reines fèrtils, en canvi la resta que s’alimenten amb mel “normal” es transformen en obreres estèrils. Aquest fet ja fa temps que es coneix, però el que recentment s’ha descobert, és que la ingesta de gelea real per part de les larves que es desenvoluparan com reïnes provoca una modificació a l’ADN. De fet, no és modificació la informació genètica en sí, el que hi ha és un canvi a l’estructura de l’ADN, el que s'anomena un canvi epigenètic, i que fins i tot es pot arribar a heretar. Això és el que es consideraria lamarckisme, però ara no entraré en aquestes disquisicions.
En conclusió, si beveu molta cervesa us podeu convertir en reines fèrtils i si no us quedareu en uns simples obreres estèrils.
Vegeu la transformació i la modificació epigenètica d'una larva bevent cervesa (a dalt) a reïna (a sota).