Caminat per l'evolució (IV)

Hola de nou Ximets,

Vaig una mica endarrerit a donar-vos a conèixer el que es va dir a les xerrades Caminant per l'evolució que fem cada dimarts a la Mercè de Girona.
Aquí us parlaré de la xerrada del dimarts 1o de novembre de'n Jordi Casanova i que portava per títol Ciència i Societat: 150 anys després de Darwin.
Per mi ha estat una de les millors xerrades fins aquell moment, no vull dir que les altres no estiguessin bé, o molt bé, però quan tens diversitat sempre n'hi ha alguns que sobresurten. A més això és només una opinió subjectiva que pot n'hi ha que no estiguin d'acord.
En Jordi Casanova és un eminent científic que treballa en Biologia del Desenvolupament. Aquest darrer any ha publicat el llibre "Petita història del humans" (el trobareu en aquest link), que sincerament hauria de ser llegir per qualsevol que tingui una mentalitat crítica i que es qüestioni les bondats de la ciència en la societat.
Bé, en Jordi es va parlar de molts temes i la influència de la ciència a la societat. A grans trets es va dir que actualment la ciència no està dins del que anomenem cultura popular o cultura general. Per exemple tothom ha de saber qui va escriure el Quixot, qui era en Shakespeare, obres de teatre, música, història, etc. Però molts som analfabets en la ciència, i no sabem respondre a dir qui eren en Watson i Crick, realment què va dir en Darwin, o en Newton. Fins i tot molta gent no ho considera cultura malgrat que moltes d'aquestes preguntes tenen repercussions claríssimes a la nostra vida quotidiana. Personalment crec que és una llàstima. Com va dir en Jordi basant-se amb en Charles Snow, hi ha dues cultures.
Altres aspectes que també van parlar va ser que la diferència entre natural i artificial. No tot el que és natural és bo, i tot el que és artificial és dolent. Per exemple, l'agricultura, fins i tot l'anomenada biològica o ecològica és una de les activitats més artificials que existeixen, i com tots podem veure té una claríssima part bona. Per altra banda, la toxina botulínica, la peste, el sida, l'arsènic, etc. tots d'origen natural i dels quals ens costa veure una part bona. Això també ens porta a la reflexió que el que ens fa més homes és ser artificials, ja que és un dels trets que ens distingeix com a homes de la resta dels animals.
El que també ens va remarcar és que moltes aplicacions de la ciència poden tenir una concepció des del blanc i per tant bo, al negre i per tant dolent. Un cas que ens va dir va ser l'energia atòmica, que evidentment té una vessant boníssima, i per tant blanca, que és la seva aplicació a la medicina nuclear. Ara bé la producció d'Energia en podríem considerar-la una part grisa ja que l'energia nuclear malgrat ser molt eficient, la gestió dels residus comporta molts problemes,. I finalment té una vessant totalment negre com seria la bomba atòmica.

Evidentment després en va entrar en debat molt interessant i es va parlar entre altres coses dels transgènics. De fet l'agricultura no és res més que un experiment transgènic que fa milers d'anys que dura. Cap de les varietats que mengem avui seria capaç de sobreviure a la "vida salvatge" sense la cura de l'home. Els transgènics, com tot, té parts molt bones, com ara la producció a gran escala d'hormones i vacunes, però el seu mal us també comporta molts problemes.
Finalment també es va parlar sobre el mal ús de la paraula ciència o ciències o validat científicament. La ciència és un mètode, i per tant com moltes vegades es demana que no entri en alguns temes (esoterisme, astrologia, etc.) també s'hauria de demanar que no s'utilitzi la ciència com a excusa. I aquí vam entrar en una discussió, sobre homeopatia (que segur que no és una ciència), creences, religió, etc.

Bé ximets una gran xerrada amb una fantàstica discussió al final,

L'avi ximet i (pot ser) científic

Ps un emplaço el proper dimarts dia 24 de Novembre a les 19.30h a la Mercè per participar a la taula rodona sobre l'any Darwin. Aquest és l'últim dimarts i coincideix amb la de commemoració de l'any Darwin (aquest va ser el dia que es va publicar per primera vegada el llibre l'origen de les espècies fa 150 anys)

una petita enquesta pels Ximets

Hola Ximets,
Us proposo una petita enquesta, per curiositat només saber el que haguéssiu fet.
Ahir a la Universitat hi havia un congrés internacional (en aquest cas la temàtica és indiferent). Les llengües oficials eren català, castellà i anglès. En una de les sessions (amb uns 20-25 assistents) el moderador va decidir que la sessió fos en castellà, ja que hi havia cap un terç de gent d'arreu d'Espanya (Madrid, Canàries, i algun altre lloc que no recordo) que no entenien el catalalà. Ara bé, quan va ser l'hora de fer les intervencions un dels assistents (un professor de matemàtiques que molt de vosaltres coneixeu) va decidir parlar en català. Tot i que el moderador li va insistir que parlés en castellà o anglès, i que a més algun assistent va dir que no l'entenia, ell va continuar parlant en català, tot i el risc de que el seu missatge no fos comprés per tots.
Bé, ximets us deixo aquí el dilema,
So fòssiu vosaltres, què haguéssiu fet? Parlar català o castellà?
(us haig de confessar que jo no ho tinc clar)
l'avi indecís

Caminant per l’evolució (III)

Hola Ximets,
us intentaré posar el dia de les dues últimes xerrades que s'han fet en cicle "caminant per l'evolució" que organitzem els del LIG de la UdG.
El dimarts 3 de novembre en David Alba investigador en el Institut Català de Paleontologia de la Universitat Autònoma de Barcelona ens va parlar de l'"Origen geogràfic de la família hominidae a Catalunya: en Pau i en LLuc"
En la seva xerrada ens va explicar que en els darrers anys a Catalunya, concretament a Hostalets de Pierola, a on s'ha trobat dos fòssils homínids (d'entre altres) d'uns 13 mil·lions d'anys que ha fet replantejar la història evolutiva de la família hominidae, de la qual nosaltres en formen part. Als fòssils els han batejat amb dos noms comuns catalans en Pau (vegeu-ne la foto) i en Lluc, però en realitat els seus noms científics són Pierolapithecus catalaunicus per en Pau i Anoiapithecus brevirostris per en Lluc. En David ens va explicar moltes de les proves i tècniques que fan servir per identificar, classificar i reconstruir aquests fòssils. Crec que ens va demostrar clarament que tota la informació sobre l'hàbit de viure que treuen dels fòssils està molt ben fonamentada, malgrat que enara ara hi algun ximet escèptic sobre aquests tema.

La descoberta d'aquests fòssils de la família hominidae d'uns 12 milions d'anys a Catalunya obre una sèrie de qüestions sobre l'evolució humana que encara no estan resoltes. Se sap del cert que el gènere homo es va originar a Africa fa uns 500 000 anys. Però segons els fòssils de'n Pau i en LLuc, els ancestres del gènere homo es trobaven a Europa. A més també se sap que els avantpassats de'n Pau i en Lluc van sortir de l'Africa. Tot això ha platejat una sèrie d'hipòtesis sobre l'origen dels humans . Pel que sembla abans de'n Pau i en Lluc hi va haver una invasió d'homínids de l'Africa cap a Euroasia. A partir d'aquí és on sorgeix la controvèrsia:
1.- els descendents de'n Pau i en Lluc van tornar cap a Africa fa uns 8.5 milions d'anys, i així donar lloc als ancestres del gènere homo.
2.- a l'Africa i paral·lelament a en Pau i en Lluc va sorgir un llinatge que va donar llosc als ancestres del gènere homo.
Actualment, i degut, a que el registre fòssil encara no es prou complert i sobretot al continent africà no hi ha proves definitives que ens decantin per una de les dues hipòtesis. En principi pensaríem que la segona és la menys probable, una evolució convergent a dos llocs diferents!!. Però us haig de dir que fa un any en una conferència de'n Salvador Moyà (el cap de'n David Alba) em va confessar que ens decanten per aquesta segona hipòtesi, malgrat la falta de proves concloents.

l'avi ximet ancestral

Caminant per l’evolució (II)

Hola Ximets,

Avui dimarts dia 27 d'octubre no tenim cap xerrada sobre el cicle de conferències Caminant per l'evolució ja que són les Fires de Girona. Aprofito, doncs, per fer un resum de la xerrada de dimarts passat a càrrec de'n Carles Pla, i que portava per títol "Darwin: context històric i la teoria de la selecció natural". En Carles va dividir la seva xerrada en tres grans temes: la vida de'n Charles Darwin, el viatge del Beagle i la seva obra amb especial èmfasi a la teoria de la selecció natural. De la seva vida ens va destacar que el seu avi, l'Erasmus Darwin, era un dels primers evolucionistes ja que era l'autor del llibre Zoonimina. És a dir que ja vivia en context molt adequat. Després es va embarcar durant 5 anys en el Beagle, com a naturalista i per cartografiar parts del món encara desconegudes. En aquest viatge va coneixer les illes Galápagos, i molts altres llocs a on va anar recollint dades per després formular les seves teories. Quan ja estava a Anglaterra es va dedicar a classificar, recollir i analitzar totes les dades possibles per a la fi publicar el seu famós llibre L'Origen de les espècies mitjançant la selecció natural o la conservació de les races afavorides en la lluita per la vida. Aquest és només un dels moltíssims llibres que va publicar. Però és el més important ja que no nomes descriu que les espècies provenen d'un ancestre comú, sinó que proposa el mecanisme que fa canviar les espècies "la selecció natural". Finalment en Carles també ens va parlar de la figura de l'Alfred Wallace, un altre naturalista que sense massa proves empíriques i contemporàneament amb en Darwin també va proposar la Selecció natural com el mecanisme principal evolutiu.

La discussió final també va ser molt enriquidora: es van plantejar qüestions tal i com si l'home està a la cúspide de l'evolució o si la selecció natural afecta o no a l'home.
En definitiva, molt interessant i alliçonador.
Bé ximets us emplaço a la propera xerrada del dimarts 3 de Novembre a càrrec de'n David Alba a on es parlarà de "L'origen geogràfic de la família Hominidae a Catalunya: en Pau i en Lluc".
Més informació la trobareu a www.udg.edu/darwin

Caminant per l’evolució (I)

Hola Ximets,
Avui ha començat el cicle de conferències Caminant per l'evolució. Crec que ha sigut un èxit, espero que no soni massa pretensiós però en Lluís Serra (catedràtic de Genètica de la Universitat de Barcelona) ens ha fet una xerrada molt interessant sobre Els fets i teories dels estudis evolutius. Us en faig cinc cèntims. En Lluís ens ha parlat sobre fets indiscutibles que suporten la teoria de l'evolució. Ha començat parlant sobre els dos mecanismes bàsics que surpoten l'evolució: la variabilitat genètica i la selecció natural. Ha introduït el terme de deriva genètica, una altra força evolutiva molt potent (pot ser la més forta de totes). Altres proves són les estructures homòlogues, és a dir òrgans que tenen funcions molt diferents però que comparteixen l'estructura anatòmica. Un exemple seria l'ala d'un ocell i la mà d'una persona. També ens ha parlat de les formes de transició o dit amb altres paraules formes intermedies de dos llinatges que es separen. El cas que ens ha presnetat és l'Archeopterix, el dinosaure ancestre dels ocells. També ha fet incís en les estructures vestigials, com podria ser la pelvis d'una serp. La serp té pelvis malgrat que no la faci servir. Finalment i al llarg de tota la xerrada ha anat relacionant molts d'aquests termes amb l'evolució humana. En resum una xerrada molt ben feta i molt ben presentada.

Bé ximets per ara això és tot,
us esperem a la propera xerrada de dimarts que ve (el 20 d'octubre a les 19.30) al centre cultural la Mercè a on en Carles Pla ens parlarà de Darwin: context històric i la teoria de la selecció natural.

L'avi ximet evolutiu, però no evolucionat
Si clíqueu aquí podeu tenir tot el programa.

els premis nobels són Genètics?

Hola Ximets,
Suposo que us heu assabentat que aquests dies es fan públics els premis Nobel d'aquest any. Com tots sabem són, possiblement, els premis més prestigiosos que hi ha món, tot i que la seva dotació és de "només" 10 000 000 de corones sueques (podeu fer el canvi vosaltres mateixos).

Bé la curiositat d'aquest any és que dos dels premis, el Nobel de Medicina i el Química, han anat a parar a Genètics. Els primers són l'Elizabeth Blackburn, la Carol Greider, i en Jack Szostak. Aquesta és la primera vegada que dues dones comparteixen un Nobel. En aquest cas el premi se'ls hi ha atorgat pels seus estudis sobre telòmers i les telomerases. Els telòmers són les estructures que tenim al final dels cromosomes i que semblen estar relacionats amb la longevitat de les cèl·lules. En poques paraules, cèl·lules amb cromosomes amb telòmers més ben formats semblen que tenen més capacitat de perpetuar-se. Aquest fet es relaciona amb el càncer, ja que en certa forma les cèl·lules cancerígenes són immortals.

El segon premi Nobel, el de química, ha estat concedit a en Venkatraman Ramakrishnan, en Thomas Steitz i l'Ada Yonath, pels seus estudis en l'estructura dels ribosomes. Els ribosomes són l'estructura bàsica cel·lular per a la traducció de la informació genètica a proteïna.

Bé ximets, ja veieu que la genètica és molt important, sense la Genètica no som res. Parafrasejant a en Dobzhansky, "res en la vida no té sentit excepte en la llum de la Genètica" (no era ben be així però queda bé.

L'avi ximet genètic i sense Nobel

PS, us recordo que la setmana que ve comença un fantàstic cicle de conferències "Caminant per l'evolució". Estaria molt bé que algú de vosaltres hi vingués ja que tenim por de ser quatre gats.
Podeu trobar més informació a www.udg.edu/darwin.

COMMEMORACIÓ ANY DARWIN A GIRONA

Hola Ximets,

En un de les entrades del bloc ja es va dir (vegeu dimarts 7 d'abril de 2009) ja es va dir que aquest 2009 seria un gran any. Una de les causes és la COMMEMORACIÓ DE L'ANY DARWIN. Justament el 2009 fa 200 anys del naixement de'n Charles R. Darwin i 150 de la publicació del llibre "L'origen de les espècies".
Per això i des de l'àrea de Genètica de la Universitat us proposem un cicle de conferències sobre l'any Darwin. Són cada dimarts a partir del 13 d'0octubre a les 19.30h al centre cultural la Mercè de Girona.
Ens agradaria molt que hi vinguéssiu.
Podeu trobar més informació a www.udg.edu/darwin.

L'avi ximet neodarwinià

El Barça també travessa parets!!!! (i més que ningú)

Hola Ximets,
Quina Temporada!!!!
Quin equip!!!
No puc deixar de dir: SER DEL BARÇA ÉS EL MILLOR QUE HI HA!!!!!

Dimecres tots, o molts de nosaltres, estàvem mirant el partit. I per cada gol de Barça estic segur que més d'algun va fer un salt, un crit, un clam... Aquesta expressió d'alegria s'ha vist expressada en les dades dels sismòmetre (aparell que mesura les terratrèmols) de Barcelona.
Curiós, no?

L'avi Ximet barcelonista

(Cliqueu a les imatges per ampliar-les)

L'home fora de l'evolució?

Benvolguts Ximets,
Amb motiu de la celebració de l'any Darwin us plantejo una qüestió que alguns de vosaltres segur que ja hi heu pensat:
L'home, com a espècie, està fora de l'efecte de la selecció natural i en conseqüència de l'evolució.
Per qui no ho sàpiga, la selecció natural, o el que en Darwin en va dir "survival of the fittest", és el mecanisme principal que fa evolucionar tots els ser vius. Existeix una gran controvèrsia si aquest és el mecanisme principal de l'evolució, però ara no entrarem en aquesta qüestió.
Existeixen una sèrie de factors o característiques que presumibalment són únics per l'espècie humana i que no existeien a cap altre ser viu. D'aquests se'n destaquen sis com la cultura, la lectura dels pensaments dels altres, l'ús d'eines, la moral, tenir emocions, i tenir personalitat. Tampoc entraré en la discussió que cada vegada hi ha més exemples d'animals amb alguna o més d'una d'aquestes característiques úniques (?) dels humans.

El que sí que es pot entendre és que en principi viure en societat semblaria que ens allunya de l'efecte de la selecció natural. L'exmple típic que la persona desvalguda, i per tant poc apte, és ajudada per la societat i, en conseqüència, té les mateixes possibilitats de deixar descendència. Ara se sap que això no és del tot cert, però el que també se sap que la cultura, una de les principals característiques humanes, està sota l'influència de la selecció natural. Per tant, i en conclusió es pot dir que l'home no està fora de la selecció natural, i que malgrat tinguem la societat que en teoria ens protegeix de la selecció natural, aquesta contínua actuant.

l'avi ximet seleccionat

Any 2009, quin gran any!!!

Hola Ximets,

Bé de nou tenim un nou escrit.
Encara que l'any 2009 ja fa un cert temps que l'hem estrenat, de fet ja en portem una quarta part, val la pena dir-hi un parell de coses.
Aquest any és l'any internacional de l'astronomia ja que coincideix amb el 400 aniversari de les primeres observacions astronòmiques realitzades amb telescopi de Galileo Galilei i amb la publicació del llibre Astronomia nova de Johannes Kepler. També és l'any Darwin. El 2009 és el bicentenari del naixement de'n Charles Darwin (12 de febrer de 1909), a més també coincideix amb el 150 aniversari de la publicació d'un dels llibres més importants, o pot ser el més important, en la història de la ciència, l'Origen de les Espècies, escrit pel mateix Charles Darwin (24 de novembre de 1859).
En aquest llibre es posen les bases de la teoria de l'evolució. Les dues grans aportacions que ens explica en Charles Darwin en el llibre són que tots els éssers vius estan relacionats i tenen un ancestre comú i a més proposa la selecció natural com el mecanisme que explica aquesta relació entre els éssers vius.

Ara bé, crec que el 2009 també passarà a la història per un altre fet molt rellevant, com a mínim per algun dels ximets. El dia 10 de març de 2009 ha nascut un nou Ximet, el ximet Jaumet, o altrament dit en Jaume Viñas Oliveras. Mireu quines fotos més precioses.
si cliqueu aquí en trobareu algunes fotos i vídeos de quan era més petit.



L'avi ximet que li cau la baba.

la restauració de les platges!!

La ferotge ocupació urbanística del litoral ens passa factura, i és ara quan la mar treu les seves escriptures, exigint els seus terrenys perduts, els terrenys robats per l’home emparant-se amb el progrés i el benestar, fent del litoral un espai de recaptació econòmica, un simple espai de lucre i oci. Ara, que ja no ens queden gairebé espais litorals verges tornem a esquilmar la mar, l’emergida i la submergida amb actuacions de dragat d’arenes, tan emergides com submergides, afectant d’aquesta manera espais naturals per emular artificialment altres espais antany naturals, les platges. És a dir desvestim un sant per vestir-ne un altre, i així, no anem a cap lloc, més ara que ens omplim la boca de tanta “sostenibilitat”
Xisco

Uns ximets dormint i mirant la tele

INSULTAR PERQUÈ SÍ!

Fa una setmana em va passar una cosa que us vull explicar. Davant de l’escola Puig d’Arques de Cassà de la Selva hi ha una cafeteria “Can Benet” on a vegades vaig a fer un cafè abans d’entrar a donar classes. Fa poc dies vaig anar-hi, com faig sovint. És una local no gaire gran. Des de la porta d’entrada veus el taulell. Per accedir-hi has de passar per un passadís. Quan arribes davant el taulell el local s’eixample i s’hi troben mitja dotzenes de taules. Doncs bé, obro la porta de “Can Benet”. Des de la porta veig perfectament que al taulell assegut en un tamboret hi ha un noi, d’una vintena d’anys, el qual em veu a mi perfectament que entro ja que està encarat a un altre noi, de raça negra, del que jo només en veig l’esquena. M’apropo al taulell per demanar un cafè. Al passar per davant del dos nois puc escoltar clarament que el jove blanc diu: “Cuidado con éste que es maricón”. Ho va dir referint-se a la meva persona. Tot i que no em coneixia de res. Vaig deixar la bossa a un tamboret al costa d’ells. Em vaig apropar al noi en qüestió i l’hi vaig preguntar molt amablement i amb veu discreta: “Perdona, què has dit quan he passat per davant vostre?” El noi es va quedar mirant-me fixament als ull i va contestar que res. Estava gaire bé paralitzat. Com quan t’han enxampat “infraganti” en algun afer i no saps reaccionar. Aleshores jo vaig tronar a insistir: “Pots tronar a repetir-ho el què has dit”. Ell va tornar a dir que no havia dit res. La veritat és que estava acollonit. No sé per què? La meva actitud no era gens agressiva, més aviat al contrari. I mirant-lo als ulls l’hi vaig dir: “Mira, jo no tinc cap vergonya de ser com sóc. En canvi tu tens vergonya i por de repetir el què acabes de dir” Un cop dit això vaig anar a la meva part del taulell a demanar un cafè. Haig de dir que durant els poc minuts que vaig estar al bar el noi no deixava de mirar-me de tant en tant de reüll. Una situació ben incòmode. Sobre tot per mi. Tota la vida m’he sentit a dir tant directa com indirectament marica, maricon, etc...De petit m’afectava, a l’adolescència m’afectava i ara d’adult la veritat és que també m’afecta. No pel fet que sigui homosexual. Els i les que em coneixeu sabeu que no tinc cap problema en aquest tema. De fet, des de que tinc consciència sé que ho sóc. Amés, el meu entorn: tant familiar, com d’amistats, com amb els grups humans que m’he relacionat tant de feina com en el temps de lleure sempre han tingut molt respecte en vers aquesta particularitat i això m’ha ajudat a ser feliç amb la meva condició sexual. Però les paraules marica, maricó, marieta,... es diuen per insultar. I insultar és dir paraules que poden molestar o ofendre a altres persones. Insultar és una agressió verbal i psicològica. És per això que m’afecta. Com també no m’agrada escoltar l’expressió “això és una mariconada”. La trobo molt insensible. Ja que vol suposar que una cosa sense sentit, un acte de covardia o una xorrada té a veure amb els mariques. O sigui, dit amb respecte, amb els homes homosexuals. Vivim en uns país on l’homosexualitat s’està obrint camí a marxes forçades. Hi ha lleis que equiparen a les parelles homosexuals a les heterosexuals. Tot i que de moment encara no hi ha el ple dret a l’adopció. Però tot arribarà. Ara bé, estem segur que la societat en la què vivim està al nivell de les lleis i drets? Jo penso que no. De fet el cas que us he explicat n’és un clar exemple. És cert que dins la mateixa comunitat gay encara hi ha molta por o falta de valentia. Això no ajuda gaire. Em refereixo als que viuen dins l’armari, com es diu ara. Aquest i aquestes deuen tenir els seus motius per amagar-se. Encara que segons la meva opinió per alguns només és un acte de covardia, de falta de personalitat, i actuant així no ajuden gens. És com tirar-se pedres a sobre el teulat. Ja sabeu que hi ha molts països al món on l’homosexualitat està penada amb la pena de mort. Allà si que tenen una raó de pes per no sortir de l’armari. I fins i tot així hi ha homes i dones que s’exposen a la mort. Que lluiten per demostrar una veritat com un temple: QUE TOTES LES PERSONES SOM IGUALS. Moltes gràcies per dedicar-me uns minuts.

Marc Ciurana Xirgo (Un ximet)

Amics i el bloc

Hola Ximets,
Ja vegeu el bloc està mort!!! Ningú hi escriu res!!!. El que més em va sorprendre és que algú el trobés a faltar. Sincerament em pensava que no ho llegia ningú. Però, per sorpresa meva, diumenge passat, mentre gaudíem d'un magnífic dinar a Castellfollit, em va donar la sensació que hi havia algú que encara tenia ganes de llegir alguns dels escrits que s'hi publicaven.

No serà que algú troba a faltar el contacte amb els amics? si és que en té. Ja sabeu que jo sóc molt escèptic sobre aquest tema. Això té relació amb el que fa poc ha sortit publicat un estudi que ens diu la capacitat de formar xarxes d'amics està en els gens. En un estudi que compara més de 1000 bessons monovitelins (els que són iguals) i divitelins (els que són diferents), els autors demostren que hi ha una clara tendència genètica a presentar els teus amics entre ells. Aquest fet sembla que té clares implicacions evolutives que ara no val la pena entrar-hi. El que no diu l'estudi és que han de fer les persones que no tenen amics. Tampoc diu, ni defineix, el concepte d'AMIC!!!

Bé, ximets, aquí teniu un nou escrit al bloc,
L'avi ximet i sense amics.

Si cliqueu aquí hi trobareu unes fotos i un vídeo de tres "amics" i un conegut que van anar diumenge passat d'excursió al Bestrecà. S'ha de dir que l'amfitrió ens va portar a un lloc preciós i en l'excursió van xal·lar com beneïts.