La ferotge ocupació urbanística del litoral ens passa factura, i és ara quan la mar treu les seves escriptures, exigint els seus terrenys perduts, els terrenys robats per l’home emparant-se amb el progrés i el benestar, fent del litoral un espai de recaptació econòmica, un simple espai de lucre i oci. Ara, que ja no ens queden gairebé espais litorals verges tornem a esquilmar la mar, l’emergida i la submergida amb actuacions de dragat d’arenes, tan emergides com submergides, afectant d’aquesta manera espais naturals per emular artificialment altres espais antany naturals, les platges. És a dir desvestim un sant per vestir-ne un altre, i així, no anem a cap lloc, més ara que ens omplim la boca de tanta “sostenibilitat”
Xisco
Xisco
1 comentari:
"Señor me has mirado a los ojos.En la "ARENA" he dejado mi barca..."
Quan van compondre aquesta cançò no pensaven en l'entat de la sorra, arena com diu el Xisco, actual. Sinó una llet hauria deixat la barca en una lloc tant deixat de la ma de déu!
Publica un comentari a l'entrada