Hola de nou Ximets,
Vaig una mica endarrerit a donar-vos a conèixer el que es va dir a les xerrades Caminant per l'evolució que fem cada dimarts a la Mercè de Girona.
Aquí us parlaré de la xerrada del dimarts 1o de novembre de'n Jordi Casanova i que portava per títol Ciència i Societat: 150 anys després de Darwin.
Per mi ha estat una de les millors xerrades fins aquell moment, no vull dir que les altres no estiguessin bé, o molt bé, però quan tens diversitat sempre n'hi ha alguns que sobresurten. A més això és només una opinió subjectiva que pot n'hi ha que no estiguin d'acord.
En Jordi Casanova és un eminent científic que treballa en Biologia del Desenvolupament. Aquest darrer any ha publicat el llibre "Petita història del humans" (el trobareu en aquest link), que sincerament hauria de ser llegir per qualsevol que tingui una mentalitat crítica i que es qüestioni les bondats de la ciència en la societat.
Bé, en Jordi es va parlar de molts temes i la influència de la ciència a la societat. A grans trets es va dir que actualment la ciència no està dins del que anomenem cultura popular o cultura general. Per exemple tothom ha de saber qui va escriure el Quixot, qui era en Shakespeare, obres de teatre, música, història, etc. Però molts som analfabets en la ciència, i no sabem respondre a dir qui eren en Watson i Crick, realment què va dir en Darwin, o en Newton. Fins i tot molta gent no ho considera cultura malgrat que moltes d'aquestes preguntes tenen repercussions claríssimes a la nostra vida quotidiana. Personalment crec que és una llàstima. Com va dir en Jordi basant-se amb en Charles Snow, hi ha dues cultures.
Altres aspectes que també van parlar va ser que la diferència entre natural i artificial. No tot el que és natural és bo, i tot el que és artificial és dolent. Per exemple, l'agricultura, fins i tot l'anomenada biològica o ecològica és una de les activitats més artificials que existeixen, i com tots podem veure té una claríssima part bona. Per altra banda, la toxina botulínica, la peste, el sida, l'arsènic, etc. tots d'origen natural i dels quals ens costa veure una part bona. Això també ens porta a la reflexió que el que ens fa més homes és ser artificials, ja que és un dels trets que ens distingeix com a homes de la resta dels animals.
El que també ens va remarcar és que moltes aplicacions de la ciència poden tenir una concepció des del blanc i per tant bo, al negre i per tant dolent. Un cas que ens va dir va ser l'energia atòmica, que evidentment té una vessant boníssima, i per tant blanca, que és la seva aplicació a la medicina nuclear. Ara bé la producció d'Energia en podríem considerar-la una part grisa ja que l'energia nuclear malgrat ser molt eficient, la gestió dels residus comporta molts problemes,. I finalment té una vessant totalment negre com seria la bomba atòmica.
Vaig una mica endarrerit a donar-vos a conèixer el que es va dir a les xerrades Caminant per l'evolució que fem cada dimarts a la Mercè de Girona.
Aquí us parlaré de la xerrada del dimarts 1o de novembre de'n Jordi Casanova i que portava per títol Ciència i Societat: 150 anys després de Darwin.
Per mi ha estat una de les millors xerrades fins aquell moment, no vull dir que les altres no estiguessin bé, o molt bé, però quan tens diversitat sempre n'hi ha alguns que sobresurten. A més això és només una opinió subjectiva que pot n'hi ha que no estiguin d'acord.
En Jordi Casanova és un eminent científic que treballa en Biologia del Desenvolupament. Aquest darrer any ha publicat el llibre "Petita història del humans" (el trobareu en aquest link), que sincerament hauria de ser llegir per qualsevol que tingui una mentalitat crítica i que es qüestioni les bondats de la ciència en la societat.
Bé, en Jordi es va parlar de molts temes i la influència de la ciència a la societat. A grans trets es va dir que actualment la ciència no està dins del que anomenem cultura popular o cultura general. Per exemple tothom ha de saber qui va escriure el Quixot, qui era en Shakespeare, obres de teatre, música, història, etc. Però molts som analfabets en la ciència, i no sabem respondre a dir qui eren en Watson i Crick, realment què va dir en Darwin, o en Newton. Fins i tot molta gent no ho considera cultura malgrat que moltes d'aquestes preguntes tenen repercussions claríssimes a la nostra vida quotidiana. Personalment crec que és una llàstima. Com va dir en Jordi basant-se amb en Charles Snow, hi ha dues cultures.
Altres aspectes que també van parlar va ser que la diferència entre natural i artificial. No tot el que és natural és bo, i tot el que és artificial és dolent. Per exemple, l'agricultura, fins i tot l'anomenada biològica o ecològica és una de les activitats més artificials que existeixen, i com tots podem veure té una claríssima part bona. Per altra banda, la toxina botulínica, la peste, el sida, l'arsènic, etc. tots d'origen natural i dels quals ens costa veure una part bona. Això també ens porta a la reflexió que el que ens fa més homes és ser artificials, ja que és un dels trets que ens distingeix com a homes de la resta dels animals.
El que també ens va remarcar és que moltes aplicacions de la ciència poden tenir una concepció des del blanc i per tant bo, al negre i per tant dolent. Un cas que ens va dir va ser l'energia atòmica, que evidentment té una vessant boníssima, i per tant blanca, que és la seva aplicació a la medicina nuclear. Ara bé la producció d'Energia en podríem considerar-la una part grisa ja que l'energia nuclear malgrat ser molt eficient, la gestió dels residus comporta molts problemes,. I finalment té una vessant totalment negre com seria la bomba atòmica.
Evidentment després en va entrar en debat molt interessant i es va parlar entre altres coses dels transgènics. De fet l'agricultura no és res més que un experiment transgènic que fa milers d'anys que dura. Cap de les varietats que mengem avui seria capaç de sobreviure a la "vida salvatge" sense la cura de l'home. Els transgènics, com tot, té parts molt bones, com ara la producció a gran escala d'hormones i vacunes, però el seu mal us també comporta molts problemes.
Finalment també es va parlar sobre el mal ús de la paraula ciència o ciències o validat científicament. La ciència és un mètode, i per tant com moltes vegades es demana que no entri en alguns temes (esoterisme, astrologia, etc.) també s'hauria de demanar que no s'utilitzi la ciència com a excusa. I aquí vam entrar en una discussió, sobre homeopatia (que segur que no és una ciència), creences, religió, etc.
Bé ximets una gran xerrada amb una fantàstica discussió al final,
L'avi ximet i (pot ser) científic
Ps un emplaço el proper dimarts dia 24 de Novembre a les 19.30h a la Mercè per participar a la taula rodona sobre l'any Darwin. Aquest és l'últim dimarts i coincideix amb la de commemoració de l'any Darwin (aquest va ser el dia que es va publicar per primera vegada el llibre l'origen de les espècies fa 150 anys)
Finalment també es va parlar sobre el mal ús de la paraula ciència o ciències o validat científicament. La ciència és un mètode, i per tant com moltes vegades es demana que no entri en alguns temes (esoterisme, astrologia, etc.) també s'hauria de demanar que no s'utilitzi la ciència com a excusa. I aquí vam entrar en una discussió, sobre homeopatia (que segur que no és una ciència), creences, religió, etc.
Bé ximets una gran xerrada amb una fantàstica discussió al final,
L'avi ximet i (pot ser) científic
Ps un emplaço el proper dimarts dia 24 de Novembre a les 19.30h a la Mercè per participar a la taula rodona sobre l'any Darwin. Aquest és l'últim dimarts i coincideix amb la de commemoració de l'any Darwin (aquest va ser el dia que es va publicar per primera vegada el llibre l'origen de les espècies fa 150 anys)
