diumenge, 22 de novembre del 2009

Caminat per l'evolució (IV)

Hola de nou Ximets,

Vaig una mica endarrerit a donar-vos a conèixer el que es va dir a les xerrades Caminant per l'evolució que fem cada dimarts a la Mercè de Girona.
Aquí us parlaré de la xerrada del dimarts 1o de novembre de'n Jordi Casanova i que portava per títol Ciència i Societat: 150 anys després de Darwin.
Per mi ha estat una de les millors xerrades fins aquell moment, no vull dir que les altres no estiguessin bé, o molt bé, però quan tens diversitat sempre n'hi ha alguns que sobresurten. A més això és només una opinió subjectiva que pot n'hi ha que no estiguin d'acord.
En Jordi Casanova és un eminent científic que treballa en Biologia del Desenvolupament. Aquest darrer any ha publicat el llibre "Petita història del humans" (el trobareu en aquest link), que sincerament hauria de ser llegir per qualsevol que tingui una mentalitat crítica i que es qüestioni les bondats de la ciència en la societat.
Bé, en Jordi es va parlar de molts temes i la influència de la ciència a la societat. A grans trets es va dir que actualment la ciència no està dins del que anomenem cultura popular o cultura general. Per exemple tothom ha de saber qui va escriure el Quixot, qui era en Shakespeare, obres de teatre, música, història, etc. Però molts som analfabets en la ciència, i no sabem respondre a dir qui eren en Watson i Crick, realment què va dir en Darwin, o en Newton. Fins i tot molta gent no ho considera cultura malgrat que moltes d'aquestes preguntes tenen repercussions claríssimes a la nostra vida quotidiana. Personalment crec que és una llàstima. Com va dir en Jordi basant-se amb en Charles Snow, hi ha dues cultures.
Altres aspectes que també van parlar va ser que la diferència entre natural i artificial. No tot el que és natural és bo, i tot el que és artificial és dolent. Per exemple, l'agricultura, fins i tot l'anomenada biològica o ecològica és una de les activitats més artificials que existeixen, i com tots podem veure té una claríssima part bona. Per altra banda, la toxina botulínica, la peste, el sida, l'arsènic, etc. tots d'origen natural i dels quals ens costa veure una part bona. Això també ens porta a la reflexió que el que ens fa més homes és ser artificials, ja que és un dels trets que ens distingeix com a homes de la resta dels animals.
El que també ens va remarcar és que moltes aplicacions de la ciència poden tenir una concepció des del blanc i per tant bo, al negre i per tant dolent. Un cas que ens va dir va ser l'energia atòmica, que evidentment té una vessant boníssima, i per tant blanca, que és la seva aplicació a la medicina nuclear. Ara bé la producció d'Energia en podríem considerar-la una part grisa ja que l'energia nuclear malgrat ser molt eficient, la gestió dels residus comporta molts problemes,. I finalment té una vessant totalment negre com seria la bomba atòmica.
Evidentment després en va entrar en debat molt interessant i es va parlar entre altres coses dels transgènics. De fet l'agricultura no és res més que un experiment transgènic que fa milers d'anys que dura. Cap de les varietats que mengem avui seria capaç de sobreviure a la "vida salvatge" sense la cura de l'home. Els transgènics, com tot, té parts molt bones, com ara la producció a gran escala d'hormones i vacunes, però el seu mal us també comporta molts problemes.
Finalment també es va parlar sobre el mal ús de la paraula ciència o ciències o validat científicament. La ciència és un mètode, i per tant com moltes vegades es demana que no entri en alguns temes (esoterisme, astrologia, etc.) també s'hauria de demanar que no s'utilitzi la ciència com a excusa. I aquí vam entrar en una discussió, sobre homeopatia (que segur que no és una ciència), creences, religió, etc.

Bé ximets una gran xerrada amb una fantàstica discussió al final,

L'avi ximet i (pot ser) científic

Ps un emplaço el proper dimarts dia 24 de Novembre a les 19.30h a la Mercè per participar a la taula rodona sobre l'any Darwin. Aquest és l'últim dimarts i coincideix amb la de commemoració de l'any Darwin (aquest va ser el dia que es va publicar per primera vegada el llibre l'origen de les espècies fa 150 anys)

divendres, 13 de novembre del 2009

una petita enquesta pels Ximets

Hola Ximets,
Us proposo una petita enquesta, per curiositat només saber el que haguéssiu fet.
Ahir a la Universitat hi havia un congrés internacional (en aquest cas la temàtica és indiferent). Les llengües oficials eren català, castellà i anglès. En una de les sessions (amb uns 20-25 assistents) el moderador va decidir que la sessió fos en castellà, ja que hi havia cap un terç de gent d'arreu d'Espanya (Madrid, Canàries, i algun altre lloc que no recordo) que no entenien el catalalà. Ara bé, quan va ser l'hora de fer les intervencions un dels assistents (un professor de matemàtiques que molt de vosaltres coneixeu) va decidir parlar en català. Tot i que el moderador li va insistir que parlés en castellà o anglès, i que a més algun assistent va dir que no l'entenia, ell va continuar parlant en català, tot i el risc de que el seu missatge no fos comprés per tots.
Bé, ximets us deixo aquí el dilema,
So fòssiu vosaltres, què haguéssiu fet? Parlar català o castellà?
(us haig de confessar que jo no ho tinc clar)
l'avi indecís

dijous, 12 de novembre del 2009

Caminant per l’evolució (III)

Hola Ximets,
us intentaré posar el dia de les dues últimes xerrades que s'han fet en cicle "caminant per l'evolució" que organitzem els del LIG de la UdG.
El dimarts 3 de novembre en David Alba investigador en el Institut Català de Paleontologia de la Universitat Autònoma de Barcelona ens va parlar de l'"Origen geogràfic de la família hominidae a Catalunya: en Pau i en LLuc"
En la seva xerrada ens va explicar que en els darrers anys a Catalunya, concretament a Hostalets de Pierola, a on s'ha trobat dos fòssils homínids (d'entre altres) d'uns 13 mil·lions d'anys que ha fet replantejar la història evolutiva de la família hominidae, de la qual nosaltres en formen part. Als fòssils els han batejat amb dos noms comuns catalans en Pau (vegeu-ne la foto) i en Lluc, però en realitat els seus noms científics són Pierolapithecus catalaunicus per en Pau i Anoiapithecus brevirostris per en Lluc. En David ens va explicar moltes de les proves i tècniques que fan servir per identificar, classificar i reconstruir aquests fòssils. Crec que ens va demostrar clarament que tota la informació sobre l'hàbit de viure que treuen dels fòssils està molt ben fonamentada, malgrat que enara ara hi algun ximet escèptic sobre aquests tema.

La descoberta d'aquests fòssils de la família hominidae d'uns 12 milions d'anys a Catalunya obre una sèrie de qüestions sobre l'evolució humana que encara no estan resoltes. Se sap del cert que el gènere homo es va originar a Africa fa uns 500 000 anys. Però segons els fòssils de'n Pau i en LLuc, els ancestres del gènere homo es trobaven a Europa. A més també se sap que els avantpassats de'n Pau i en Lluc van sortir de l'Africa. Tot això ha platejat una sèrie d'hipòtesis sobre l'origen dels humans . Pel que sembla abans de'n Pau i en Lluc hi va haver una invasió d'homínids de l'Africa cap a Euroasia. A partir d'aquí és on sorgeix la controvèrsia:
1.- els descendents de'n Pau i en Lluc van tornar cap a Africa fa uns 8.5 milions d'anys, i així donar lloc als ancestres del gènere homo.
2.- a l'Africa i paral·lelament a en Pau i en Lluc va sorgir un llinatge que va donar llosc als ancestres del gènere homo.
Actualment, i degut, a que el registre fòssil encara no es prou complert i sobretot al continent africà no hi ha proves definitives que ens decantin per una de les dues hipòtesis. En principi pensaríem que la segona és la menys probable, una evolució convergent a dos llocs diferents!!. Però us haig de dir que fa un any en una conferència de'n Salvador Moyà (el cap de'n David Alba) em va confessar que ens decanten per aquesta segona hipòtesi, malgrat la falta de proves concloents.

l'avi ximet ancestral