A vegades passen d’aquelles casualitats de la vida que fins i tot algun ximet hi pot veure una mica més del que a mi m’agradaria.
La coincidencia que m’ha passat la setmana passada pot ser que no sigui extraordinaria però l’he trobtat bastant curiosa. No sé si us heu assabentat que el propassat dimecres va morir un escriptor bastant reconegut. A l’edat de 66 anys (bastant jove!!) va morir en Michael Crichton. Segur que tots el recordareu per ser l’autor d’una novel·la JURASIC PARK la qual es va adaptar posteriorment al cinema, i que va resultar ser una de les pel·lícules més taquilleres de la història. Qui no l’ha vist?
Aquest autor també destaca per ser el creador de la sèrie “Emergengy, o ER” altrament dita Urgencias a on en George Clooney va començar a triomfar i a ser reconegut com dels guapos de Hollywood.
Bé no em vull anar per les branques. Tornant al tema de Jurasic Park, és probable que recordeu que la pel·lícula es basa que uns científics són capaços de clonar dinosaures. Tots sabeu com contínua i acaba la pel·lícula. Ara bé, si ens centrem en el mètode per fer aparèixer dinosaures del no res, aquest es basa que dins la resina fossilitzada d’alguns grans arbres s’hi troben mosquits i altres insectes conservats de forma relativament intacte. Aquest fet, encara que improbable és cert i relativament habitual. A qualsevol museu d’història natural que amb certa reputació s’hi mostren insectes atrapats en aquesta resina. A partir d’aquí, existeix la possibilitat que algun d’aquests insectes siguin mosquits o similars que just abans de ser atraptas per la resina acabessin de picar a un dinosauri i que per tant tinguessin sang de dinosaure dins del seu cos. D’aquesta sang se’n podria treure l’ADN del dinosaure, que com sabeu és la mol·lècula que porta tota la informació, i a través d’una reconstrucció i transferència d’aquest ADN a rèptils actuals es poguessin crear els dinosaures.
No entraré en la dificultat tècnica i la total impossibilitat que es pugui fer aquesta clonació dels dinosaures a partir de sang trobada en mosquits conservats en resina durant més de 60 milions d’anys. La casualitat de tot això és que el dia que ha mort en Michael Crichton va sortir una notícia científica dient que s’ha aconseguit el primer pas de la tècnica del que en Michael Crichton havia proposat per clonar dinosaures. Encara que sigui a una escala molt més petita, s’han clonat ratolins que estaven morts fa més de cinc anys. La tècnica actual es basa en la transferència de nuclis cel·lulars dels ratolins morts, però congelats, a cèl·lules vives que després s’implanten a ratolins vius. La diferències claus entre la tècnica de Jurasic Park i l’actual són:
1) que es necessiten ratolins vius i,
2) que les cèl·lules han d’estar congelades.
Tot i això i malgrat que sembli ciència ficció, aquesta tècnica té moltes aplicacions científiques. També ràpidament han sortit les especulaci
ons per fer reviure persones mortes i congelades fa molt de temps (Walt Disney?). En una entrevista a un dels investigadors de l’estudi obre la porta a una altra aplicació encara que remota, sigui possible: la de fer reviure mamuts a partir de fer la transferència nuclear a elefants. El mamuts es van existir fa milers d’anys, però encara se’n troben alguns de congelats a la Siberia. D’aquests individus congelats se n’extrauria els nuclis cel·lulars i ens transferien cèl·lules d’elefants. L’utilizació d’elefants es deu a que són els parents dels mamusts més propers. Aquest seria el primer pas cap a crear un Jurassic Park, encara que en aquest cas s’hauria d’anomenar un Pleisotocè Park, ja que és aquesta època geològica en la que s’hi trobaven els mamuts.
Una última curiositat, sabeu quina era la companyia productora de Jurassic Park, Walt Disney...
L’avi pleistocènic
La coincidencia que m’ha passat la setmana passada pot ser que no sigui extraordinaria però l’he trobtat bastant curiosa. No sé si us heu assabentat que el propassat dimecres va morir un escriptor bastant reconegut. A l’edat de 66 anys (bastant jove!!) va morir en Michael Crichton. Segur que tots el recordareu per ser l’autor d’una novel·la JURASIC PARK la qual es va adaptar posteriorment al cinema, i que va resultar ser una de les pel·lícules més taquilleres de la història. Qui no l’ha vist?
Aquest autor també destaca per ser el creador de la sèrie “Emergengy, o ER” altrament dita Urgencias a on en George Clooney va començar a triomfar i a ser reconegut com dels guapos de Hollywood.
Bé no em vull anar per les branques. Tornant al tema de Jurasic Park, és probable que recordeu que la pel·lícula es basa que uns científics són capaços de clonar dinosaures. Tots sabeu com contínua i acaba la pel·lícula. Ara bé, si ens centrem en el mètode per fer aparèixer dinosaures del no res, aquest es basa que dins la resina fossilitzada d’alguns grans arbres s’hi troben mosquits i altres insectes conservats de forma relativament intacte. Aquest fet, encara que improbable és cert i relativament habitual. A qualsevol museu d’història natural que amb certa reputació s’hi mostren insectes atrapats en aquesta resina. A partir d’aquí, existeix la possibilitat que algun d’aquests insectes siguin mosquits o similars que just abans de ser atraptas per la resina acabessin de picar a un dinosauri i que per tant tinguessin sang de dinosaure dins del seu cos. D’aquesta sang se’n podria treure l’ADN del dinosaure, que com sabeu és la mol·lècula que porta tota la informació, i a través d’una reconstrucció i transferència d’aquest ADN a rèptils actuals es poguessin crear els dinosaures.
No entraré en la dificultat tècnica i la total impossibilitat que es pugui fer aquesta clonació dels dinosaures a partir de sang trobada en mosquits conservats en resina durant més de 60 milions d’anys. La casualitat de tot això és que el dia que ha mort en Michael Crichton va sortir una notícia científica dient que s’ha aconseguit el primer pas de la tècnica del que en Michael Crichton havia proposat per clonar dinosaures. Encara que sigui a una escala molt més petita, s’han clonat ratolins que estaven morts fa més de cinc anys. La tècnica actual es basa en la transferència de nuclis cel·lulars dels ratolins morts, però congelats, a cèl·lules vives que després s’implanten a ratolins vius. La diferències claus entre la tècnica de Jurasic Park i l’actual són:
1) que es necessiten ratolins vius i,
2) que les cèl·lules han d’estar congelades.
Tot i això i malgrat que sembli ciència ficció, aquesta tècnica té moltes aplicacions científiques. També ràpidament han sortit les especulaci
ons per fer reviure persones mortes i congelades fa molt de temps (Walt Disney?). En una entrevista a un dels investigadors de l’estudi obre la porta a una altra aplicació encara que remota, sigui possible: la de fer reviure mamuts a partir de fer la transferència nuclear a elefants. El mamuts es van existir fa milers d’anys, però encara se’n troben alguns de congelats a la Siberia. D’aquests individus congelats se n’extrauria els nuclis cel·lulars i ens transferien cèl·lules d’elefants. L’utilizació d’elefants es deu a que són els parents dels mamusts més propers. Aquest seria el primer pas cap a crear un Jurassic Park, encara que en aquest cas s’hauria d’anomenar un Pleisotocè Park, ja que és aquesta època geològica en la que s’hi trobaven els mamuts.Una última curiositat, sabeu quina era la companyia productora de Jurassic Park, Walt Disney...
L’avi pleistocènic
2 comentaris:
Ja veig que d'aquí un tres i no res tindrem mamuts als zoo's!! Deú ni do quina feinada!! O a l'igual tornarem a veure en Walt Disney..... qui lo sa?? Tot plegat impressionant!!
Publica un comentari a l'entrada