CRISI FINANCERA MUNDIAL (CRISI 2007-2008)
LES HIPOTEQUES SUBPRIME DELS ESTATS UNITS
Fa un temps vaig llegir un llibre prou interessant que parlava de les hipoteques “subprime “ a USA. Aquí va el meu rotllo. Us permeto tranquil·lament tancar l’ordinador quan ja no pugueu més, però si us animo a que arribeu al final encara que sigui amb anys....
També dir-vos que en faré dos part, ja que no us vull avorrir excessivament.
Durant anys, els tipus d’interès vigents en els mercats financers internacionals han estat excepcionalment baixos. Això ha fet que els Bancs hagin vist que el negoci se’ls hi feia petit. D’aquí que van començar a donar préstecs a baix interès. Pagaven poquíssim pels dipòsits dels clients (zero si el dipòsit estava en un compte corrent i a més cobraven una comissió de manteniment). Malgrat això el Marge d’intermediació (A-B) A= Interessos dels préstecs – B= Interessos dels dipòsits ) decreixia.
A algú, a Amèrica ( belles llumbreres),se li va ocorre que havien de fer dues coses:
a) Donar préstecs més arriscats, així podrien cobrar més interessos.
b) Compensar el baix Marge d’intermediació (abans comentat) augmentant el nombre d’operacions ( 1000 x per poc és més que 100 x per poc..).
En quant al primer (crèdits més arriscats), van dir:
Oferirem hipoteques a un tipus de clients, anomenats per alguns experts els NINJA (no income, no job,no assets, o sigui, persones sense ingressos fixes, sense feina fixa, sense propietats...).Els hi cobraven més interessos perquè hi ha més risc. Van aprofitar-se del boom immobiliari que hi havia en el mercat americà. A més, amb gran entusiasme, varen decidir concedir crèdits hipotecaris per un valor superior al valor de la casa que comprava el NINJA, perquè amb el citat boom immobiliari, aquesta casa, en pocs mesos, valdria més que la quantitat donada en préstec.. A aquest tipus d’hipoteques , els hi varen anomenar subprime (bell nom..) Dit d’una altra manera hipoteca “basura”, on el risc d’impagament era altíssim.
Com que l’economia americana anava molt bé, el deutor avui insolvent podia trobar treball i pagar els deutes sense problema.
Aquest plantejament va anar “guai”, durant anys. En aquests anys els NINJAS anaven pagant els terminis de la hipoteca, i a més, com que els hi havien donat més diner del que valia la casa, s’havien comprat un cotxe, havien fet reformes a la casa i havien anat de vacances amb la família (que me quiten lo balao!!) . Això si, tot això a terminis,visca la vida...
En quant al segon (augment del nombre d’operacions):
Com que els bancs anaven donant molts préstecs hipotecaris, se’ls anava acabant el diner (el diner també se’ls acaba com a nosaltres, o no?) : en economia es diu: recurs limitats i necessitats il·limitades. La sol.lució va ser fàcil. Van anar a Bancs estrangers per què els hi prestessin diner, perquè per alguna cosa està la GLOBALITZACIO (vinga a globalitzar tot...) . Amb això, que el diner que jo vaig ingressat al meu BANC de Girona de sempre, aquella mateixa tarda els calerons estiguessin a la CAIXA de Ilinois, perquè el meu Banc havia prestat el MEU dineret a la CAIXA de Ilinois, que servia per deixar els meus diners a un NINJA. Per suposat , a Ilinois no sabien que el diner havia vingut de Girona, i jo no sabia que el meu diner, dipositat al meu banc de sempre de Girona, estava en mans d’un NINJA, per tant el meu diner estava i està en un “Cert Risc” . Tampoc ho sabia el director de la Oficina del meu Banc (no fos cas que li arribessin les garrotades).. l’únic que sap el pobre home – i presumeix- de que treballa en una Institució seria. Tampoc ho sabia el President del Bancs, que sols sabia que tenia invertida una part del diner de les seves inversions en un Banc important d’ Estats Unitats. Visca la globalització!!!
A més ,existeixen unes Normes bancàries que resumint diuen : Que els bancs han de tenir un Capital Mínim en relació als seus Actius (Préstecs).O sigui que poden prestar però han de mantenir un % en Forma de reserva. Llavors, com que els bancs Americans estaven demanant molt diner a altres Bancs i donant molts crèdits, el percentatge de Capital sobre l’Actiu d’aquell Banc baixava i no complien amb els citades Normes.
S’havia d’inventar alguna cosa? Van pensar als americans,llestos com sempre..
I això nou que van inventar s’anomenen: TITULITZACIO. El Banc d’Ilinois va “empaquetar” les hipoteques –prime i subprime (bones i basura) en paquets que s’anomenen MBS (Mortgage Backed Securities, (quin nom més xulo...), o sigui Obligacions garantides amb hipoteques.Abans tenien 1.000 hipoteques “soltes” dins el Compte: Crèdits Concedits”, ara tenen 10 paquets de 100 hipoteques cada una, en el que hi ha de tot, prime (bo), subprime (dolent), com a la vinya del senyor.
Els bancs Americans , es dedicaren a vendre ràpidament aquests 10 paquets a bancs inversors... I podeu dir, i qui comprava aquests paquets? Bona pregunta. El banc d’Illinois va crear unes entitats filials, els “conduits” que són trusts o fons. Els Conduits, són qui compren els paquets. Ho sigui que el Banc de Illinois quedava amb la cara neta (perquè aconseguien vendre els paquets), i el Chicago Trust Corporation, amb la cara bruta,era qui gestionava els paquets.
I com es financen els conduits? Dit d’una altra manera , d’ on treuen els diners per comprar al Banc de Illinois els paquets d’hipoteques? De varis llocs: (ufff , que ve, el diner de sota la pedra..)
Mitjançant crèdits d’altres bancs (la bola es va fent gran).
Contractant els serveis de Bancs d’ Inversió que poden vendre aquests MBS a Fons d’ Inversió, Societats Capital Risc, Asseguradores, Financeres, Societats Patrimonials etc...Mireu quin bola, potser el Director del meu banc, em diu que posi els diners en un Fons d’ Inversió....
(Continuarà......)
LES HIPOTEQUES SUBPRIME DELS ESTATS UNITS
Fa un temps vaig llegir un llibre prou interessant que parlava de les hipoteques “subprime “ a USA. Aquí va el meu rotllo. Us permeto tranquil·lament tancar l’ordinador quan ja no pugueu més, però si us animo a que arribeu al final encara que sigui amb anys....
També dir-vos que en faré dos part, ja que no us vull avorrir excessivament.
Durant anys, els tipus d’interès vigents en els mercats financers internacionals han estat excepcionalment baixos. Això ha fet que els Bancs hagin vist que el negoci se’ls hi feia petit. D’aquí que van començar a donar préstecs a baix interès. Pagaven poquíssim pels dipòsits dels clients (zero si el dipòsit estava en un compte corrent i a més cobraven una comissió de manteniment). Malgrat això el Marge d’intermediació (A-B) A= Interessos dels préstecs – B= Interessos dels dipòsits ) decreixia.
A algú, a Amèrica ( belles llumbreres),se li va ocorre que havien de fer dues coses:
a) Donar préstecs més arriscats, així podrien cobrar més interessos.
b) Compensar el baix Marge d’intermediació (abans comentat) augmentant el nombre d’operacions ( 1000 x per poc és més que 100 x per poc..).
En quant al primer (crèdits més arriscats), van dir:
Oferirem hipoteques a un tipus de clients, anomenats per alguns experts els NINJA (no income, no job,no assets, o sigui, persones sense ingressos fixes, sense feina fixa, sense propietats...).Els hi cobraven més interessos perquè hi ha més risc. Van aprofitar-se del boom immobiliari que hi havia en el mercat americà. A més, amb gran entusiasme, varen decidir concedir crèdits hipotecaris per un valor superior al valor de la casa que comprava el NINJA, perquè amb el citat boom immobiliari, aquesta casa, en pocs mesos, valdria més que la quantitat donada en préstec.. A aquest tipus d’hipoteques , els hi varen anomenar subprime (bell nom..) Dit d’una altra manera hipoteca “basura”, on el risc d’impagament era altíssim.
Com que l’economia americana anava molt bé, el deutor avui insolvent podia trobar treball i pagar els deutes sense problema.
Aquest plantejament va anar “guai”, durant anys. En aquests anys els NINJAS anaven pagant els terminis de la hipoteca, i a més, com que els hi havien donat més diner del que valia la casa, s’havien comprat un cotxe, havien fet reformes a la casa i havien anat de vacances amb la família (que me quiten lo balao!!) . Això si, tot això a terminis,visca la vida...
En quant al segon (augment del nombre d’operacions):
Com que els bancs anaven donant molts préstecs hipotecaris, se’ls anava acabant el diner (el diner també se’ls acaba com a nosaltres, o no?) : en economia es diu: recurs limitats i necessitats il·limitades. La sol.lució va ser fàcil. Van anar a Bancs estrangers per què els hi prestessin diner, perquè per alguna cosa està la GLOBALITZACIO (vinga a globalitzar tot...) . Amb això, que el diner que jo vaig ingressat al meu BANC de Girona de sempre, aquella mateixa tarda els calerons estiguessin a la CAIXA de Ilinois, perquè el meu Banc havia prestat el MEU dineret a la CAIXA de Ilinois, que servia per deixar els meus diners a un NINJA. Per suposat , a Ilinois no sabien que el diner havia vingut de Girona, i jo no sabia que el meu diner, dipositat al meu banc de sempre de Girona, estava en mans d’un NINJA, per tant el meu diner estava i està en un “Cert Risc” . Tampoc ho sabia el director de la Oficina del meu Banc (no fos cas que li arribessin les garrotades).. l’únic que sap el pobre home – i presumeix- de que treballa en una Institució seria. Tampoc ho sabia el President del Bancs, que sols sabia que tenia invertida una part del diner de les seves inversions en un Banc important d’ Estats Unitats. Visca la globalització!!!
A més ,existeixen unes Normes bancàries que resumint diuen : Que els bancs han de tenir un Capital Mínim en relació als seus Actius (Préstecs).O sigui que poden prestar però han de mantenir un % en Forma de reserva. Llavors, com que els bancs Americans estaven demanant molt diner a altres Bancs i donant molts crèdits, el percentatge de Capital sobre l’Actiu d’aquell Banc baixava i no complien amb els citades Normes.
S’havia d’inventar alguna cosa? Van pensar als americans,llestos com sempre..
I això nou que van inventar s’anomenen: TITULITZACIO. El Banc d’Ilinois va “empaquetar” les hipoteques –prime i subprime (bones i basura) en paquets que s’anomenen MBS (Mortgage Backed Securities, (quin nom més xulo...), o sigui Obligacions garantides amb hipoteques.Abans tenien 1.000 hipoteques “soltes” dins el Compte: Crèdits Concedits”, ara tenen 10 paquets de 100 hipoteques cada una, en el que hi ha de tot, prime (bo), subprime (dolent), com a la vinya del senyor.
Els bancs Americans , es dedicaren a vendre ràpidament aquests 10 paquets a bancs inversors... I podeu dir, i qui comprava aquests paquets? Bona pregunta. El banc d’Illinois va crear unes entitats filials, els “conduits” que són trusts o fons. Els Conduits, són qui compren els paquets. Ho sigui que el Banc de Illinois quedava amb la cara neta (perquè aconseguien vendre els paquets), i el Chicago Trust Corporation, amb la cara bruta,era qui gestionava els paquets.
I com es financen els conduits? Dit d’una altra manera , d’ on treuen els diners per comprar al Banc de Illinois els paquets d’hipoteques? De varis llocs: (ufff , que ve, el diner de sota la pedra..)
Mitjançant crèdits d’altres bancs (la bola es va fent gran).
Contractant els serveis de Bancs d’ Inversió que poden vendre aquests MBS a Fons d’ Inversió, Societats Capital Risc, Asseguradores, Financeres, Societats Patrimonials etc...Mireu quin bola, potser el Director del meu banc, em diu que posi els diners en un Fons d’ Inversió....
(Continuarà......)
4 comentaris:
Ei!! Ara he quedat encuriosida... Com continua ??
Em sembla que amb els meus diners no hi han pogut "jugar" gaire....
Suposo que per al.lusió haig de dir alguna cosa.
Primer de tot: els que teniu dipositats els diners en comptes oberts a la oficina de la Caixa Petita -on segons dieu,la pobre Directora no s'entera de res- no esteu invertint en fons d'inversió que financin les Subprime, de manera que si demà voleu treure tots el vostres estalvis no us hi posaré cap impediment, i no haureu perdut ni un euro.
Tot això que s'explica de les titulacions és cert; però no vol dir que tots els diners dipositats en entitats bancàries estiguin finançant les subprime.
En definitiva, s'ha d'anar en compte en fer demagògia en segons quin temes.Si no teniu confiança en la vostra caixa, ho teniu molt fàcil: treieu els vostres estalvis, us els guardeu a sota el rajol i no haureu de patir.
No estic defensant les entitats d'estalvi, que tots sabem que el que volen és guanyar diners; però quan heu necessitat quelcom de la Caixa Petita de Banyoles, us han deixat mai penjats??????
ui, ui..
que s'ha tocat la fibra!!!
a veure si algú haurà d'anar als USA a fer treball de camp de les subprime i la mare que les va parir. Va, i també del pare que les va parir (no siguem sexistes!)
Ho anava entenent tot prou bé (això crec) fins que han sortit a escena els Conduits. Aquí m'he perdut.
PD: Què hi diria en Joan Mele de tot plegat?????
"Buenuuuuuuuuu!!" Quins temes més delicats, nooo???
Toni si et serveix de consol jo en els conduits també m'he perdut, per què no entenc quin interés tenen els bancs que els compren??? Bé em deu faltar la base!!!
De totes maneres per ara deixaré els diners a la caixa petita.... i a la seva dire.... que a sota els rajols fa mitja por!! I pels que tinc no n'hi ha ni per 1/100 part d'un NINJA (que sempre m'havia pensat que eren tortugues!!!!)
Publica un comentari a l'entrada