El mòbils i les crispetes NO TRAVESSEN PARETS

Hola Ximets,
Fa dies que una ximeta-tesinanda ens va enviar un vídeo que segons sembla ens poden fer crispetes senzillament fent sonar uns quants mòbils. Vegeu el vídeo clicant aquí.

Com grans seguidors del mètode científic que som,

1. Observem un fet a la "natura". Així, primer hem de mirar el vídeo que es proposa a dalt
2. Formulem una hipòtesi, que podria ser: serà realment cert que les ones dels mòbils en funcionament tenen l'"energia" suficient per fer crispetes
3. Es proposa un experiment per comprovar els fets observats.

Per tant, l'altra dia, en un sopar de ximets es va proposar repetir el mateix experiment per veure si era realment cert que els mòbils podien convertir el blat de moro en crispetes. Vegeu-ne els resultats:

Vídeo 1

Vídeo 2

Com podeu veure el resultat de l'experiment va ser un fracàs total. No es va formar cap crispeta

Conclusió, els que vèieu a la foto és la prova definitiva que els ximets realment existeixen i que s'ho creuen tot.

CRISI FINANCERA MUNDIAL-SEGONA PART-

NOTA:

Abans de seguir en el rotllo, aclarir un punt, que ja m’han picat el PIC jeje.

Quan faig referència a la Caixa de Girona, EN CAP CAS, faig referència a la nostra “CAIXA GIRONA” que tots coneixem, Entitat fundada el 20 de setembre de 1940 per la Diputació de Girona, el meu exemple ha estat BEN POC encertat ja que no anava per ferir cap sensibilitat. Dit això, a partir d’ara en diré BANC DE GIRONA i també he rectificat l’anterior escrit en aquest concepte: BANC DE GIRONA
.
Cal dir també, que la Banca Local , és la menys o gens afectada per tot això que explico, si en canvi n’ estan afectades altres entitats Bancàries i Financeres que actuen a nivell internacional (cal dir també en graus ben diferents), que a tots ens poden venir al cap (no dic noms jeje..)

Bé continuo...

Perquè els MBS fossin ben qualificats per les agències de ràting, es van crear els re- ràtings,bon invent per fer pujar el ràting dels MBS dolents, o sigui, consistia en estructurar-los en trams ,de bo a dolents sense que això es veiés massa. I per acabar de liar-la els MBS els van rebatejar com CDO (Credit Default Swaps).I encara més si es compraven Syntetic CDO podien comprar-se mitjançant crèdits bancaris molt barats. El diferencial entre aquests interessos més barats i els alts rendiments que suposadament s’havien d’obtenir feien extraordinàriament rentable l’operació.

Fins aquí el rotllo, és molt més llarg però ens perdríem, confio que no us hàgiu perdut massa fins aquí, perquè ho he intentat resumir malgrat era prou complicat, només vull recordar una cosa, la complexitat de les OPERACIONS és IMPRESSIONANT, però tot estava basat en que els NINJAS paguessin les seves hipoteques i que el mercat immobiliari nord-americà seguís pujant.

Però, a principis de 2007, els preus de les vivendes nord-americanes es varen desplomar. Molts NINJAS es varen donar compte que estaven pagant per la seva casa més del que valia en aquell moment i varen decidir o no varen poder continuar pagant-la. Automàticament, ningú va voler comprar MBS,CDO,CDS etc.. i els que els tenien no els podien vendre. Un dia, el director de la Oficina d’Ilinois, va trucar al director de BANC de Girona i li va dir que el diner invertit en aquests fons s’havia esfumat o en millor dels casos , havia perdut un 50%,60% del seu valor. Però la cosa va més enllà. Molts-ni els mateixos inversors- sap la porqueria que poden tenir els Bancs en els seus paquets d’inversió, i com que ningú o sap (bé, quasi ningú, hi ha bancs i bancs que estan més o menys enganxats que d’altres), els bancs van començar a no fiar-se uns dels altres.Com que no es refien uns dels altres, quan necessiten diner, van al MERCAT INTERBANCARI (operació normal en èpoques normals), lloc on els bancs es deixen diner entre ells, ara no se’l deixen o se’l deixen molt car.

Resumint els Bancs han perdut totalment la confiança entre ells per deixar-se diner , fet que ha generat DESCONFIANÇA EN EL MERCAT FINANCER, a més ja no tenen la LIQUIDITAT que tenien en èpoques anteriors i han tancat l’aixeta als Crèdits.. La Crisi Financera Americana està afectant negativament a la Banca Espanyola en més o menys mesura a un o altre Banc , segons com estiguin les seves inversions.

Cal comentar també que en tots aquests anys ALGUNS Bancs Espanyols han tractat el tema hipotecari TAMBÉ molt lleugerament i sinó en direm HIPOTEQUES SUBPRIME el que han fet, ja que aquest terme el deixem als Americans, si se’n poden dir SOBREVALORACIONS, s’han donat hipoteques de més del 100% del valor de taxació de la finca ( o sigui sobrevalorades en el mercat immobiliari ), i en aquests moments tots aquests bancs estant com a mínim començant a “suar la gota”. Unes 60.000 famílies espanyoles es troben actualment en situació de morositat i es preveu que per fi d’any en siguin el doble (120.000 famílies).Mentre l’índex de morositat (actualment ronda 1,5% )es mantingui en cotes baixes tot és suportable (ja es preveu que arribi al 3% a fi d’any).

Però, aquesta era la noticia esperada, les dues grans Agències de Garantia Hipotecaria FREDDIE MAC I FANNIE MAE Americanes que representen el 40% del Mercat Hipotecari Americà (amb 7,5 bilions d’euros, dels quals les dues companyies mantenen al voltant d’1,5 bilions d’euros en TITOLS i la resta està en el Mercat Mundial), estan fent aigües. La Reserva Federal Americana es planteja ja fermament rescatar les dues firmes abans no es desplomin i no arrastrin a altres firmes Mundials (els bancs centrals estrangers també tenen aquests títols d’aquestes hipoteques, pel que representa una important afectació). Ja en tenim exemples anteriors , va ser el Banc Britànic Northem Rock que el 17 de febrer passat va haver de ser nacionalitzat d’urgència abans que es desplomés i generés una Crisi Financera sense precedents. Aquesta setmana s’ha produït la intervenció en la Danesa Roskilde Bank, també en les mateixes circumstàncies.
En relació a FREDDI MAC I FANNIE MAE, la premsa americana ja recull avui fermament la possibilitat de nacionalització , ja que les dues companyies que estan subvencionades amb 5 milions de dòlars per la Reserva Federal no es poden deixar caure per la greu repercussió que tindria a nivell nacional i mundial. Però comprar una o les dues companyies, pot tenir unes conseqüències desastroses per la debilitada economia Americana i la posició dèbil del dòlar en aquests moments (fet que afecta fermament l’euro, i les economies Europees perquè? és un altre tema, llarg d’explicar).

Bé, que cadascú es faci la idea que en vulgui, només un últim apunt, la Crisi Financera Americana (però què és Mundial), afecta a les Economies Domèstiques ,però sobretot ara a la Petita i Mitjana empresa (PYME) que necessita de la banca per tirar endavant el seu negoci en períodes de dificultat (baix consum) i que en aquests moments la Banca NO hi està responent fermament. Anuncien els entesos, que els petits negocis (Bars,Agènces immobiliàries,Perruqueries,Centres d’ Estètica, Restaurants, Botiguetes de roba..) en seran els més afectats i que després de l’estiu alguns BAIXARAN PORTES. Mentre...., la Multinacional Coca- Cola, té la barra d’anunciar que està preocupada perquè li han baixat les vendes un 6%...

Que tinguem sort!!!. I paro d’escrits, que tinc molt rotllo jo. BONES VACANCES XIMETS!!!

LA CRISI FINANCERA MUNDIAL

CRISI FINANCERA MUNDIAL (CRISI 2007-2008)
LES HIPOTEQUES SUBPRIME DELS ESTATS UNITS

Fa un temps vaig llegir un llibre prou interessant que parlava de les hipoteques “subprime “ a USA. Aquí va el meu rotllo. Us permeto tranquil·lament tancar l’ordinador quan ja no pugueu més, però si us animo a que arribeu al final encara que sigui amb anys....
També dir-vos que en faré dos part, ja que no us vull avorrir excessivament.

Durant anys, els tipus d’interès vigents en els mercats financers internacionals han estat excepcionalment baixos. Això ha fet que els Bancs hagin vist que el negoci se’ls hi feia petit. D’aquí que van començar a donar préstecs a baix interès. Pagaven poquíssim pels dipòsits dels clients (zero si el dipòsit estava en un compte corrent i a més cobraven una comissió de manteniment). Malgrat això el Marge d’intermediació (A-B) A= Interessos dels préstecs – B= Interessos dels dipòsits ) decreixia.

A algú, a Amèrica ( belles llumbreres),se li va ocorre que havien de fer dues coses:

a) Donar préstecs més arriscats, així podrien cobrar més interessos.

b) Compensar el baix Marge d’intermediació (abans comentat) augmentant el nombre d’operacions ( 1000 x per poc és més que 100 x per poc..).

En quant al primer (crèdits més arriscats), van dir:

Oferirem hipoteques a un tipus de clients, anomenats per alguns experts els NINJA (no income, no job,no assets, o sigui, persones sense ingressos fixes, sense feina fixa, sense propietats...).Els hi cobraven més interessos perquè hi ha més risc. Van aprofitar-se del boom immobiliari que hi havia en el mercat americà. A més, amb gran entusiasme, varen decidir concedir crèdits hipotecaris per un valor superior al valor de la casa que comprava el NINJA, perquè amb el citat boom immobiliari, aquesta casa, en pocs mesos, valdria més que la quantitat donada en préstec.. A aquest tipus d’hipoteques , els hi varen anomenar subprime (bell nom..) Dit d’una altra manera hipoteca “basura”, on el risc d’impagament era altíssim.
Com que l’economia americana anava molt bé, el deutor avui insolvent podia trobar treball i pagar els deutes sense problema.

Aquest plantejament va anar “guai”, durant anys. En aquests anys els NINJAS anaven pagant els terminis de la hipoteca, i a més, com que els hi havien donat més diner del que valia la casa, s’havien comprat un cotxe, havien fet reformes a la casa i havien anat de vacances amb la família (que me quiten lo balao!!) . Això si, tot això a terminis,visca la vida...

En quant al segon (augment del nombre d’operacions):

Com que els bancs anaven donant molts préstecs hipotecaris, se’ls anava acabant el diner (el diner també se’ls acaba com a nosaltres, o no?) : en economia es diu: recurs limitats i necessitats il·limitades. La sol.lució va ser fàcil. Van anar a Bancs estrangers per què els hi prestessin diner, perquè per alguna cosa està la GLOBALITZACIO (vinga a globalitzar tot...) . Amb això, que el diner que jo vaig ingressat al meu BANC de Girona de sempre, aquella mateixa tarda els calerons estiguessin a la CAIXA de Ilinois, perquè el meu Banc havia prestat el MEU dineret a la CAIXA de Ilinois, que servia per deixar els meus diners a un NINJA. Per suposat , a Ilinois no sabien que el diner havia vingut de Girona, i jo no sabia que el meu diner, dipositat al meu banc de sempre de Girona, estava en mans d’un NINJA, per tant el meu diner estava i està en un “Cert Risc” . Tampoc ho sabia el director de la Oficina del meu Banc (no fos cas que li arribessin les garrotades).. l’únic que sap el pobre home – i presumeix- de que treballa en una Institució seria. Tampoc ho sabia el President del Bancs, que sols sabia que tenia invertida una part del diner de les seves inversions en un Banc important d’ Estats Unitats. Visca la globalització!!!

A més ,existeixen unes Normes bancàries que resumint diuen : Que els bancs han de tenir un Capital Mínim en relació als seus Actius (Préstecs).O sigui que poden prestar però han de mantenir un % en Forma de reserva. Llavors, com que els bancs Americans estaven demanant molt diner a altres Bancs i donant molts crèdits, el percentatge de Capital sobre l’Actiu d’aquell Banc baixava i no complien amb els citades Normes.

S’havia d’inventar alguna cosa? Van pensar als americans,llestos com sempre..

I això nou que van inventar s’anomenen: TITULITZACIO. El Banc d’Ilinois va “empaquetar” les hipoteques –prime i subprime (bones i basura) en paquets que s’anomenen MBS (Mortgage Backed Securities, (quin nom més xulo...), o sigui Obligacions garantides amb hipoteques.Abans tenien 1.000 hipoteques “soltes” dins el Compte: Crèdits Concedits”, ara tenen 10 paquets de 100 hipoteques cada una, en el que hi ha de tot, prime (bo), subprime (dolent), com a la vinya del senyor.

Els bancs Americans , es dedicaren a vendre ràpidament aquests 10 paquets a bancs inversors... I podeu dir, i qui comprava aquests paquets? Bona pregunta. El banc d’Illinois va crear unes entitats filials, els “conduits” que són trusts o fons. Els Conduits, són qui compren els paquets. Ho sigui que el Banc de Illinois quedava amb la cara neta (perquè aconseguien vendre els paquets), i el Chicago Trust Corporation, amb la cara bruta,era qui gestionava els paquets.
I com es financen els conduits? Dit d’una altra manera , d’ on treuen els diners per comprar al Banc de Illinois els paquets d’hipoteques? De varis llocs: (ufff , que ve, el diner de sota la pedra..)

Mitjançant crèdits d’altres bancs (la bola es va fent gran).
Contractant els serveis de Bancs d’ Inversió que poden vendre aquests MBS a Fons d’ Inversió, Societats Capital Risc, Asseguradores, Financeres, Societats Patrimonials etc...Mireu quin bola, potser el Director del meu banc, em diu que posi els diners en un Fons d’ Inversió....


(Continuarà......)

ELS 400 EUROS

400 EUROS, PERQUÈ?


La política de rebaixa fiscal, promesa pel govern de ZP, que consisteix “ en donar 400 euros a les famílies espanyoles”, ha estat una política fiscal expansiva mai aplicada anteriorment en política econòmica espanyola. En el moment que ZP va fer pública dita rebaixa d’impostos tinc clar que no va mesurar, ni ell ni el seu gabinet econòmic les repercussions que tindria per les arques del Estat ni tampoc l’eficiència de la seva aplicació, però si tinc clar que aquesta mesura tant populista va donar molts VOTS a ZP.
El temps ha passat i com tot, cal analitzar en profunditat aquesta REBAIXA. Tenia un component d’atracció de VOTS, si tots recordem en seu moment no se’ns va explicar de forma detallada en que consistia la rebaixa fiscal (de fet no es sabia perquè el RD , encara havia de desenvolupar-se). També tenia un component de desig de reactivació del consum d’una economia que es trobava a la baixa, malgrat no es deia..
El RD es va desenvolupar posteriorment, i deia el següent: Hi haurà una rebaixa d’IRPF per tots aquells treballadors, pensionistes, etc.. que tinguin en les seves nòmines aquesta retenció. Dit, d’una altra manera, ens rebaixarien l’IRPF en 200 euros en la nòmina de Juny i la part proporcional durant els 6 mesos següents, sempre i quan anteriorment estiguéssim pagant-los.

S’ha comprovat, que la mesura és totalment discriminatòria amb els més pobres, ja que els quatre milions de persones amb menys ingressos del país no ho poden cobrar, o sigui no se’n poden beneficiar, mentre que per la part alta dels ingressos no hi ha limitació.

Aquesta mesura ha liquidat 1/5 part del superàvit pressupostari de l’ Estat tant necessari ens aquests períodes.

Es reconeix també que no es reactivarà el consum tal com s’havien proposat, és a dir, sobre la variable macroeconòmica PIB (Producte Interior Brut) tindrà ben pocs efectes.

Resumint,aquesta política ha estat ben poc encertada a nivell econòmic. Ahir ZP ja va anunciar noves polítiques per pal·liar la situació (no anomenada CRISI), calen ara desenvolupar-se per veure’n la seva eficiència.

Que hi hagi sort!!