Tots heu tastat un bon plàtan. Com sabeu és una excel·lent fruita i molt bona per la salut!!. La varietat que mengem avui en dia i que tots coneixem és diu Cavendish. En canvi, en l’època dels nostres avis hi havia una varietat molt més bona, més grossa i fins i tot més carnosa. Aquella varietat anomenada Gros Mitchel ja no la podem trobar, per la senzilla raó que està extingida.
La causa va ser una plaga anomenada “malaltia de Panamá”, provocada pel fong Fusarium. Auqest fong va portar cap l’any 1960 a la total extinció de la varietat Gros Mitchel. En canvi, la varietat Cavendish va resultar ser resistent a aquesta plaga. Per aquesta
raó va ser escollida per les grans multinacionals com la varietat idònea per cultivar i vendre al primer món. Ara bé, fa poc ha aparegut una nova soca de Fusarium capaç d’infectar qualsevol varietat de plàtans, incloent-hi la Cavendish i fins i i tot els petits plàtans com el que ens mostra en Tonano. Tot pot ser que ens quedem sense plàtans en poc temps.
Sense ser melodramàtics, no hi hauria cap problema que només s’extingís una varietat de plàtans o fins i tot tots els plàtans. El problema és que no només estem aniquilant una sola espècie o varietat. La societat humana (però no la dels altres animals) es tant extremadament depredadora que comporta una eliminació d'unes 30 000 espècies a l’any (o dit d'una altra forma 4 espècies cada hora, dia i nit, sense parar). Aquest fenomen és el que se'n diu la Sisena extinció.
Com el nom indica, a la història de la terra hi ha hagut com a mínim cinc gran extincions anteriors. S'ha de dir que les exticions no són uns episodis totalment dramàtics. Com hem vist en els plàtans, l'extinció d'una espècies en fa ressorgir de noves. De fet d'aquí venim nosaltres. A l'última gran extinció, la cinquena, fa uns 60 mil·lions d’anys, entre moltes altres espècies van desapèixer els dinosaures. L’aniquilació d’aquelles grans bèsties va facililar que els petitis mamífers (en aquells moments no més grans que rates) es poguessin transformar en les grans animals dominadors de la terra que avui coneixem: els elefants, els mamuts, girafes... i els homes. Per tant una gran extinció no és res més que una renovació!!!
La diferència entre les cinc grans extincions anteriors i l’actual és el ritme i l’abast de l’aniquilació. Mai havia sigut tant ràpid! i mai havia abraçat tantes espècies!!!
Possibles solucions que s'han plantejat per parar la sisena extenció seria fer un creixement sostenible (un altre oxímoron), o l'ecologia, o estalviar en despesa energètica, etc. Però no està del tot clar que encara estiguem a temps de parar-la.
Així doncs, una altra possible solució, és incrementar el ritme de l’extinció. Fins fer desaparèixer la causa de l'extinció. O sigui l'espècie humana. Aquesta teoria la podríem batejar com la Teoria del Hummer. Comprem tots el cotxe més gros, el que gasti més, el menys ecològic (com per exemple un Hummer). Gastem més!!! Consumim més!!!!. Pot ser amb una mica de sort, incrementarem el ritme de la nostra pròpia extinció!!!! I així provocarem una renovació al nostre planeta.
L'aví optimista
La causa va ser una plaga anomenada “malaltia de Panamá”, provocada pel fong Fusarium. Auqest fong va portar cap l’any 1960 a la total extinció de la varietat Gros Mitchel. En canvi, la varietat Cavendish va resultar ser resistent a aquesta plaga. Per aquesta
raó va ser escollida per les grans multinacionals com la varietat idònea per cultivar i vendre al primer món. Ara bé, fa poc ha aparegut una nova soca de Fusarium capaç d’infectar qualsevol varietat de plàtans, incloent-hi la Cavendish i fins i i tot els petits plàtans com el que ens mostra en Tonano. Tot pot ser que ens quedem sense plàtans en poc temps.Sense ser melodramàtics, no hi hauria cap problema que només s’extingís una varietat de plàtans o fins i tot tots els plàtans. El problema és que no només estem aniquilant una sola espècie o varietat. La societat humana (però no la dels altres animals) es tant extremadament depredadora que comporta una eliminació d'unes 30 000 espècies a l’any (o dit d'una altra forma 4 espècies cada hora, dia i nit, sense parar). Aquest fenomen és el que se'n diu la Sisena extinció.
Com el nom indica, a la història de la terra hi ha hagut com a mínim cinc gran extincions anteriors. S'ha de dir que les exticions no són uns episodis totalment dramàtics. Com hem vist en els plàtans, l'extinció d'una espècies en fa ressorgir de noves. De fet d'aquí venim nosaltres. A l'última gran extinció, la cinquena, fa uns 60 mil·lions d’anys, entre moltes altres espècies van desapèixer els dinosaures. L’aniquilació d’aquelles grans bèsties va facililar que els petitis mamífers (en aquells moments no més grans que rates) es poguessin transformar en les grans animals dominadors de la terra que avui coneixem: els elefants, els mamuts, girafes... i els homes. Per tant una gran extinció no és res més que una renovació!!!
La diferència entre les cinc grans extincions anteriors i l’actual és el ritme i l’abast de l’aniquilació. Mai havia sigut tant ràpid! i mai havia abraçat tantes espècies!!!
Possibles solucions que s'han plantejat per parar la sisena extenció seria fer un creixement sostenible (un altre oxímoron), o l'ecologia, o estalviar en despesa energètica, etc. Però no està del tot clar que encara estiguem a temps de parar-la.
Així doncs, una altra possible solució, és incrementar el ritme de l’extinció. Fins fer desaparèixer la causa de l'extinció. O sigui l'espècie humana. Aquesta teoria la podríem batejar com la Teoria del Hummer. Comprem tots el cotxe més gros, el que gasti més, el menys ecològic (com per exemple un Hummer). Gastem més!!! Consumim més!!!!. Pot ser amb una mica de sort, incrementarem el ritme de la nostra pròpia extinció!!!! I així provocarem una renovació al nostre planeta.
L'aví optimista
2 comentaris:
Em sembla molt interessant la idea de comprar un Hummer, però i les peles? Perquè aquest cotxe val una pasta...ja em diràs com ho fem?
No serveix.
Hauràs d'estudira una altra alternativa!!!!
Guita Nena, doncs a mi, mira'm a veure un credit per un Hummer quan em sortiria al mes, així uns anyets no gaires tampoc no ens passessim eh!!!!!
La veritat és que prefereixo seguir podent menjant plàtans!!!
Publica un comentari a l'entrada