Caminant per l’evolució (II)

Hola Ximets,

Avui dimarts dia 27 d'octubre no tenim cap xerrada sobre el cicle de conferències Caminant per l'evolució ja que són les Fires de Girona. Aprofito, doncs, per fer un resum de la xerrada de dimarts passat a càrrec de'n Carles Pla, i que portava per títol "Darwin: context històric i la teoria de la selecció natural". En Carles va dividir la seva xerrada en tres grans temes: la vida de'n Charles Darwin, el viatge del Beagle i la seva obra amb especial èmfasi a la teoria de la selecció natural. De la seva vida ens va destacar que el seu avi, l'Erasmus Darwin, era un dels primers evolucionistes ja que era l'autor del llibre Zoonimina. És a dir que ja vivia en context molt adequat. Després es va embarcar durant 5 anys en el Beagle, com a naturalista i per cartografiar parts del món encara desconegudes. En aquest viatge va coneixer les illes Galápagos, i molts altres llocs a on va anar recollint dades per després formular les seves teories. Quan ja estava a Anglaterra es va dedicar a classificar, recollir i analitzar totes les dades possibles per a la fi publicar el seu famós llibre L'Origen de les espècies mitjançant la selecció natural o la conservació de les races afavorides en la lluita per la vida. Aquest és només un dels moltíssims llibres que va publicar. Però és el més important ja que no nomes descriu que les espècies provenen d'un ancestre comú, sinó que proposa el mecanisme que fa canviar les espècies "la selecció natural". Finalment en Carles també ens va parlar de la figura de l'Alfred Wallace, un altre naturalista que sense massa proves empíriques i contemporàneament amb en Darwin també va proposar la Selecció natural com el mecanisme principal evolutiu.

La discussió final també va ser molt enriquidora: es van plantejar qüestions tal i com si l'home està a la cúspide de l'evolució o si la selecció natural afecta o no a l'home.
En definitiva, molt interessant i alliçonador.
Bé ximets us emplaço a la propera xerrada del dimarts 3 de Novembre a càrrec de'n David Alba a on es parlarà de "L'origen geogràfic de la família Hominidae a Catalunya: en Pau i en Lluc".
Més informació la trobareu a www.udg.edu/darwin

Caminant per l’evolució (I)

Hola Ximets,
Avui ha començat el cicle de conferències Caminant per l'evolució. Crec que ha sigut un èxit, espero que no soni massa pretensiós però en Lluís Serra (catedràtic de Genètica de la Universitat de Barcelona) ens ha fet una xerrada molt interessant sobre Els fets i teories dels estudis evolutius. Us en faig cinc cèntims. En Lluís ens ha parlat sobre fets indiscutibles que suporten la teoria de l'evolució. Ha començat parlant sobre els dos mecanismes bàsics que surpoten l'evolució: la variabilitat genètica i la selecció natural. Ha introduït el terme de deriva genètica, una altra força evolutiva molt potent (pot ser la més forta de totes). Altres proves són les estructures homòlogues, és a dir òrgans que tenen funcions molt diferents però que comparteixen l'estructura anatòmica. Un exemple seria l'ala d'un ocell i la mà d'una persona. També ens ha parlat de les formes de transició o dit amb altres paraules formes intermedies de dos llinatges que es separen. El cas que ens ha presnetat és l'Archeopterix, el dinosaure ancestre dels ocells. També ha fet incís en les estructures vestigials, com podria ser la pelvis d'una serp. La serp té pelvis malgrat que no la faci servir. Finalment i al llarg de tota la xerrada ha anat relacionant molts d'aquests termes amb l'evolució humana. En resum una xerrada molt ben feta i molt ben presentada.

Bé ximets per ara això és tot,
us esperem a la propera xerrada de dimarts que ve (el 20 d'octubre a les 19.30) al centre cultural la Mercè a on en Carles Pla ens parlarà de Darwin: context històric i la teoria de la selecció natural.

L'avi ximet evolutiu, però no evolucionat
Si clíqueu aquí podeu tenir tot el programa.

els premis nobels són Genètics?

Hola Ximets,
Suposo que us heu assabentat que aquests dies es fan públics els premis Nobel d'aquest any. Com tots sabem són, possiblement, els premis més prestigiosos que hi ha món, tot i que la seva dotació és de "només" 10 000 000 de corones sueques (podeu fer el canvi vosaltres mateixos).

Bé la curiositat d'aquest any és que dos dels premis, el Nobel de Medicina i el Química, han anat a parar a Genètics. Els primers són l'Elizabeth Blackburn, la Carol Greider, i en Jack Szostak. Aquesta és la primera vegada que dues dones comparteixen un Nobel. En aquest cas el premi se'ls hi ha atorgat pels seus estudis sobre telòmers i les telomerases. Els telòmers són les estructures que tenim al final dels cromosomes i que semblen estar relacionats amb la longevitat de les cèl·lules. En poques paraules, cèl·lules amb cromosomes amb telòmers més ben formats semblen que tenen més capacitat de perpetuar-se. Aquest fet es relaciona amb el càncer, ja que en certa forma les cèl·lules cancerígenes són immortals.

El segon premi Nobel, el de química, ha estat concedit a en Venkatraman Ramakrishnan, en Thomas Steitz i l'Ada Yonath, pels seus estudis en l'estructura dels ribosomes. Els ribosomes són l'estructura bàsica cel·lular per a la traducció de la informació genètica a proteïna.

Bé ximets, ja veieu que la genètica és molt important, sense la Genètica no som res. Parafrasejant a en Dobzhansky, "res en la vida no té sentit excepte en la llum de la Genètica" (no era ben be així però queda bé.

L'avi ximet genètic i sense Nobel

PS, us recordo que la setmana que ve comença un fantàstic cicle de conferències "Caminant per l'evolució". Estaria molt bé que algú de vosaltres hi vingués ja que tenim por de ser quatre gats.
Podeu trobar més informació a www.udg.edu/darwin.