Ja fa temps que el bloc està una mica parat.
Aprofito per escriure sobre una qüestió que ja fa un temps a alguns ximets ens hem anat preguntant, a veure si li trobem la resposta.
Per què el cel la nit és negre?
En principi la resposta sembla òbvia, no hi ha Sol i per tant la nit i el seu cel són majoritàriament foscos. Però, pensant-hi una mica, podem especular sobre l'univers, la seva immensa magnitud i veure que la resposta no és tant fàcil. Si tal com ens diuen (i en principi no tindríem que dubtar d'aquesta premissa) l'univers és infinit, o com a mínim immensament gros, i a més, malgrat que la majoria de l'espai és buit, es creu que hi ha unes 100 mil milions de galàxies, i que a dins de cada galàxia hi ha entre 10 i 100 mil milions d'estrelles. Per tant es pot arribar a suposar que en qualsevol punt del cel que es miri hi hauria d'haver-hi a una distància més o menys gran una estella o punt brillat. Si això fos així, el cel de la nit hauria d'estar completament ple de punts estrellats, i amb una brillantor gairebé uniforme .
Però és fàcil de veure, que fins i tot en els llocs més remots a on la contaminació lumínica de les gran ciutats és pràcticament inexistent, encara que el cel està ple d'estrelles, continua essent principalment fosc.
Vegeu la foto, cel que es veu a un dels llocs més recòndits del món, l 'Antàrtida. El núvol central és la nostra galàxia, la via Làctia. I les quatre estrelles mes lluminoses de dalt a l'esquerra formen la creu del sud. El punt central de la creu marca el Sud magnètic, similar al que passa amb l'estrella polar a l'hemisferi nord.
De fet, els astrònoms ens asseguren que el número d'estrelles visibles a ull nu és molt inferior a 10 000. Fins i tot alguns arriben a dir que no se'n veuen més de 3000. Existeix una pàgina web canadenca (www.starregistry.com), en la que pagant una mòdica quantitat de dòlars pots posar nom a una estrella. Ara bé, en aquesta pàgina ja t'avisen que les 2873 estrelles visibles a ull nu, cap d'elles està disponibles totes ja estan batejades amb fets històrics o noms científics.
Tornant a la pregunta inicial, com és que la nit és fosca?. Es poden especular en vàries respostes. Recentment s'ha publicat en la revista científica Astrophysical Journal Letters (en el número del 10 de maig del 2008) que la pols de l'univers amaga el 50% de la llum que emeten les estrelles. Evidentment quan més llunyana sigui l'estrella més probabilitat té que la pols emmascari la llum de l'estrella. Aquesta és una bona resposta per la pregunta. Però no és la defintiva. L'observació de la nit fosca té dues implicacions molt importants:
1.- Que l'univers no ha existit per sempre a l'estat actual
2.- Que l'univers s'expandeix
A veure si ens expliquem. Si l'univers sempre hagués existit i s''hagués quedat estàticament tal i com està ara, actualment ja ens arribaria la llum de totes les estrelles, fins i tot la de les més llunyanes. Aquest fet implicaria que el cel de la nit seria clar. Però ja hem vist que això no passa. Per tant, la foscor del cel implica que fa un cert temps les estrelles es van encendre. I que a més es van encendre a temps diferents. Tot va començar amb el famós Big Bang, fa uns 13 mil milions d'anys. Abans del Big Bang tota la matèria estava en un sol punt i era fosca. Un cop va ocórrer la gran explosió del Big Bang, la matèria es va anar separant, l'univers es va expandir acceleradament i en aquest camí les estrelles es van anar formant. Algunes es van formar ràpidament, fins i tot algunes ja s'han apagat, d'altres encara s'estan formant, i d'altres es crearan en el futur. Per tant, la llum de les estrelles que vèiem en una nit, són la dels estels que s'han format amb temps suficient i que estiguin suficientment properes per què ens arribi. A més la seva claror ha de superar la pols còsmica i la contaminació lumínica de les nostres ciutats.
Bé, ximets, ja veieu que l'observació senzilla de fenòmens tant magnífics com una nit estrellada ens pot portar fins i tot a preguntar-nos sobre l'origen de l'univers.
L'avi estrellat
Aprofito per escriure sobre una qüestió que ja fa un temps a alguns ximets ens hem anat preguntant, a veure si li trobem la resposta.
Per què el cel la nit és negre?
En principi la resposta sembla òbvia, no hi ha Sol i per tant la nit i el seu cel són majoritàriament foscos. Però, pensant-hi una mica, podem especular sobre l'univers, la seva immensa magnitud i veure que la resposta no és tant fàcil. Si tal com ens diuen (i en principi no tindríem que dubtar d'aquesta premissa) l'univers és infinit, o com a mínim immensament gros, i a més, malgrat que la majoria de l'espai és buit, es creu que hi ha unes 100 mil milions de galàxies, i que a dins de cada galàxia hi ha entre 10 i 100 mil milions d'estrelles. Per tant es pot arribar a suposar que en qualsevol punt del cel que es miri hi hauria d'haver-hi a una distància més o menys gran una estella o punt brillat. Si això fos així, el cel de la nit hauria d'estar completament ple de punts estrellats, i amb una brillantor gairebé uniforme .
Però és fàcil de veure, que fins i tot en els llocs més remots a on la contaminació lumínica de les gran ciutats és pràcticament inexistent, encara que el cel està ple d'estrelles, continua essent principalment fosc.
Vegeu la foto, cel que es veu a un dels llocs més recòndits del món, l 'Antàrtida. El núvol central és la nostra galàxia, la via Làctia. I les quatre estrelles mes lluminoses de dalt a l'esquerra formen la creu del sud. El punt central de la creu marca el Sud magnètic, similar al que passa amb l'estrella polar a l'hemisferi nord.De fet, els astrònoms ens asseguren que el número d'estrelles visibles a ull nu és molt inferior a 10 000. Fins i tot alguns arriben a dir que no se'n veuen més de 3000. Existeix una pàgina web canadenca (www.starregistry.com), en la que pagant una mòdica quantitat de dòlars pots posar nom a una estrella. Ara bé, en aquesta pàgina ja t'avisen que les 2873 estrelles visibles a ull nu, cap d'elles està disponibles totes ja estan batejades amb fets històrics o noms científics.
Tornant a la pregunta inicial, com és que la nit és fosca?. Es poden especular en vàries respostes. Recentment s'ha publicat en la revista científica Astrophysical Journal Letters (en el número del 10 de maig del 2008) que la pols de l'univers amaga el 50% de la llum que emeten les estrelles. Evidentment quan més llunyana sigui l'estrella més probabilitat té que la pols emmascari la llum de l'estrella. Aquesta és una bona resposta per la pregunta. Però no és la defintiva. L'observació de la nit fosca té dues implicacions molt importants:
1.- Que l'univers no ha existit per sempre a l'estat actual
2.- Que l'univers s'expandeix
A veure si ens expliquem. Si l'univers sempre hagués existit i s''hagués quedat estàticament tal i com està ara, actualment ja ens arribaria la llum de totes les estrelles, fins i tot la de les més llunyanes. Aquest fet implicaria que el cel de la nit seria clar. Però ja hem vist que això no passa. Per tant, la foscor del cel implica que fa un cert temps les estrelles es van encendre. I que a més es van encendre a temps diferents. Tot va començar amb el famós Big Bang, fa uns 13 mil milions d'anys. Abans del Big Bang tota la matèria estava en un sol punt i era fosca. Un cop va ocórrer la gran explosió del Big Bang, la matèria es va anar separant, l'univers es va expandir acceleradament i en aquest camí les estrelles es van anar formant. Algunes es van formar ràpidament, fins i tot algunes ja s'han apagat, d'altres encara s'estan formant, i d'altres es crearan en el futur. Per tant, la llum de les estrelles que vèiem en una nit, són la dels estels que s'han format amb temps suficient i que estiguin suficientment properes per què ens arribi. A més la seva claror ha de superar la pols còsmica i la contaminació lumínica de les nostres ciutats.
Bé, ximets, ja veieu que l'observació senzilla de fenòmens tant magnífics com una nit estrellada ens pot portar fins i tot a preguntar-nos sobre l'origen de l'univers.
L'avi estrellat
