TORNEM-HI, HI HA CRISI O NO?

TORNEM-HI: HI HA CRISI O NO?

Avui en el PAIS, se li pregunta al gran mandatari espanyol (ZP), hi ha CRISI o no?

El terme és massa fort pels polítics del nostre país: CRISI CRISI CRISI
Segons el diccionari (Pompeu Fabra) CRISI és: Fase greu que travessa l’economia, la política, la industria, el comerç etc...

Es una paraula prohibida pels governants actuals,, o sinó mireu què diu ZP: FRENADA, CLOT, DIFICULTAT, segons ell, el terme CRISI és un terme economicista: I jo em pregunto? A cas , Solbes (Ministre d’ Economia), no és Economista?. No vull ni pensar què és? No vull ni pensar qui dirigeix l’economia del nostre país...el terme, segons Solbes és un altre: “LLEU RELENTITZACIÓ DEL CREIXEMENT ECONÒMIC”

Les respostes de ZP a la pregunta: Hi ha crisi o NO ?

P: Hi ha CRISI o NO?

ZP: Com tot, es opinable, i depèn del que entenguem per...... L’ Economia creixia l’any passar per sobre del 3,5% i aquest any creixerà entorn del 2%. No hi ha un descens acusat. Les causes són el context internacional, sobre tot la crisi financera amb origen als Estats Units, el preu del petroli i els tipus d’interès.

P:Tenir com a TABÚ la paraula crisi, no dona arguments als que diuen que el govern no reconeix la situació? Per què no vol utilitzar aquesta paraula?

ZP:Jo no, jo no uso ni aquesta paraula ni una altra. Des de la responsabilitat d’un govern, haig de dir que hi ha DIFICULTATS. D’aquest terme s’hauria de preguntar als Economistes.

P: Al marge dels economistes, en el carrer el ciutadà sent que hi ha crisi

ZP: Els ciutadans senten que l’economia va pitjor,però el concepte CRISI,DESSACELACIÓ,RECESSIÓ pertanyen al àmbit acadèmic

No us perdeu la resta.,..

Mentre el govern actual no reconegui obertament que estem davant d’una CRISI, és molt difícil que les polítiques econòmiques que cal portar a terme, es facin realitat. Aquest dimecres serà un dia clau per l’economia espanyola, tots els partits polítics han demanat al President ZP, que comparteixi al Congrés, per parlar seriosament de la crisi o de les crisis, i de les possibles sol.lucions. Espero que finalment es reconegui el terme CRISI, ja que calen accions contundents i reformes en profunditat, polítiques socials i fiscals d’acord amb el moment actual i polítiques monetàries menys desesperants.
Que hi hagi sort!!!

HI HA CRISI O NO?

Fa temps, hi ha un únic tema de conversa entre la gent, a la cafeteria, la parada del bus,a la feina, a la caixa tonta, entre les famílies etc... la veritat és que n’estic ben marejada. Perquè fan moure tant la perdiu, els polítics, els economistes, els empresaris, els contertulians etc..?
La coses clares, ens ha arribat la crisi, hem estat quinze anys vivint i gastant per sobre de les nostres possibilitats i una economia amb un llarg període de creixement com el nostre, un creixement sovint emmascarat per dades macroeconòmiques que no reflectien que estem per sobre de les nostres possibilitats ha fet xuff, i més xuff que farà. Hem de tenir clar, que les grans dades macroeconòmiques que els governs ens fan veure cada any, no són més que dades que reflecteixen una part de l’estat de salut d’un país, doncs bé, no patim un petit constipat, tal com ha dit E.Botín aquesta setmana (President del Bc.Santander..), tenim una verdadera pulmonia. Les dades són clares: la taxa d’inflació acabarà l’any 2008 amb una de les més altes de fa molts anys, la taxa d’atur repuntarà cap al 11% i la taxa de creixement no pujarà més del 2%. Què us sembla, senyors polítics? Estem o no malament? Encara tenen alguns la barra de dir, que no passa res. Doncs si que passa, les dades macroeconòmiques flaquegen però les dades macroeconòmiques , les butxaques de les economies domèstiques, s’estan quedant buides.

Hem viscut en el un conte de fades, les polítiques expansives que s’han dut a terme en tots aquests anys ens han fet creure, que el millor és i era consumir , que consumint seriem més feliços, això si , era igual si es consumia per sobre de les possibilitats de cada butxaca, l’important era ésser feliç i fer-nos rics i viure en l’abundància. Qui coneix el conte de la lletera , tots sabem com acaba,doncs bé, és el mateix conte, malauradament molt malament per tots aquells que ens ho hem cregut( la majoria), enganxats en grans hipoteques i deutes que van pujant i pujant. Però això no és l’únic, donat que el mercat immobiliari està tocat i ja no es pot especular amb ell, les grans fortunes o dits especuladors han optat allà on més mal fa , les matèries primeres (blat,civada,llet, arròs etc..) i com no el petroli.
Els especuladors estan jugant a fer més fortunes i els pobres consumidors estem patint aquesta disbauxa de preus. No hi ha valor polític per parar aquesta especulació en unes variables com aquestes , que poden provocar a curt o mitjà termini un augment de la fam al món, no hi ha valor polític per parar aquestes males dades macroeconòmiques, no hi valor polític per fer verdaderes polítiques restrictives. Tenim, també uns grans reptes de futur, amb l’entrada al Sistema Monetari Europeu, ja no controlem les polítiques monetàries, polítiques que ens estan fent molt mal. Llanço una pregunta a l’aire, si l’Euro ens ha fet augmentar l’ inflació a xifres astronòmiques, perquè no es planteja ningú sortir de la zona Euro? Perquè no es planteja el govern d’aplicar polítiques verdaderes per arreglar les variables macroeconòmiques? Què vol aquest govern? Veure’n amb les butxaques buides? Doncs falta ben poc....
Que hi hagi sort!!!.

Travessar parets amb l'Arthur C. Clarke

Hola Ximets,

Fa uns mesos va morir en Arthur C. Clarke, concretament el 19 de març d’aquest any a l'illa de Sri Lanka. Aquest famós escriptor de ciència ficció és conegut principalment per ser el coautor, juntament amb en Stanley Kubrick, de la novel·la “2001: An space Odyssey”, la qual posteriorment van portar al cine amb la pel·lícula del mateix títol.

L’Arthur C. Clarke, a part de ser famós per aquesta i altres novel·les era un gran pensador, el que s’anomena un futurista. Amb base als coneixements actuals feia prediccions de cap on anava l’humanitat i quines sorpreses ens podria portar la tecnologia futura. A més va formular les anomenades les lleis de l’Arhtur C Clarke, a on destaca la tercera:
“Any sufficiently advanced technology is indistinguishable from magic”.
A part d’aquestes lleis també va proposar el que s’anomena La llei d’en Clarke de les idees revolucionaries. Aquesta llei que segurament està basada en el estadis de la veritat del filòsof Arthur Shopenhauer diu:
“Every revolutionary idea — in science, politics, art, or whatever — seems to evoke three stagesof reaction. They may be summed up by the phrases:
(1) "It's completely impossible — don't waste my time"
(2) "It's possible, but it's not worth doing"
(3) "I said it was a good idea all along."

Bé ximets, aquí podem entrar a una gran discussió, però jo crec que no val la pena perdre temps amb el fet de travessar parets, és totalment impossible.!! Encara que amb els darrers fets descobriments de la física quàntica, tot pot ser que travessar parets sigui possible, però segur que no té cap valor. Ara bé, si fem cas alguns dels ximets més esotèrics, segur que acaben dient “ja us ho deia que travessar parets era molt bona idea”.

L’avi escèptic

eXcursió de Ximets a TalaiXà

Ximets, alguns Ximets van anar a Talaixà el dissabte dia 14 de Juny de 2008. Unes cinc hores caminant...
Els ximets eren, la Nena, en Tonano, la Gloire, la Bri, en JB, la Marta, la cuça i en JV.
Aquí teniu algunes fotos i videos,






La totalitat de les fotos les podeu veure a clicant aquí

Queden pocs plàtans per travessar parets. Exticions i la teoria Hummer

Hola ximets,

Tots heu tastat un bon plàtan. Com sabeu és una excel·lent fruita i molt bona per la salut!!. La varietat que mengem avui en dia i que tots coneixem és diu Cavendish. En canvi, en l’època dels nostres avis hi havia una varietat molt més bona, més grossa i fins i tot més carnosa. Aquella varietat anomenada Gros Mitchel ja no la podem trobar, per la senzilla raó que està extingida.
La causa va ser una plaga anomenada “malaltia de Panamá”, provocada pel fong Fusarium. Auqest fong va portar cap l’any 1960 a la total extinció de la varietat Gros Mitchel. En canvi, la varietat Cavendish va resultar ser resistent a aquesta plaga. Per aquesta raó va ser escollida per les grans multinacionals com la varietat idònea per cultivar i vendre al primer món. Ara bé, fa poc ha aparegut una nova soca de Fusarium capaç d’infectar qualsevol varietat de plàtans, incloent-hi la Cavendish i fins i i tot els petits plàtans com el que ens mostra en Tonano. Tot pot ser que ens quedem sense plàtans en poc temps.

Sense ser melodramàtics, no hi hauria cap problema que només s’extingís una varietat de plàtans o fins i tot tots els plàtans. El problema és que no només estem aniquilant una sola espècie o varietat. La societat humana (però no la dels altres animals) es tant extremadament depredadora que comporta una eliminació d'unes 30 000 espècies a l’any (o dit d'una altra forma 4 espècies cada hora, dia i nit, sense parar). Aquest fenomen és el que se'n diu la Sisena extinció.

Com el nom indica, a la història de la terra hi ha hagut com a mínim cinc gran extincions anteriors. S'ha de dir que les exticions no són uns episodis totalment dramàtics. Com hem vist en els plàtans, l'extinció d'una espècies en fa ressorgir de noves. De fet d'aquí venim nosaltres. A l'última gran extinció, la cinquena, fa uns 60 mil·lions d’anys, entre moltes altres espècies van desapèixer els dinosaures. L’aniquilació d’aquelles grans bèsties va facililar que els petitis mamífers (en aquells moments no més grans que rates) es poguessin transformar en les grans animals dominadors de la terra que avui coneixem: els elefants, els mamuts, girafes... i els homes. Per tant una gran extinció no és res més que una renovació!!!

La diferència entre les cinc grans extincions anteriors i l’actual és el ritme i l’abast de l’aniquilació. Mai havia sigut tant ràpid! i mai havia abraçat tantes espècies!!!
Possibles solucions que s'han plantejat per parar la sisena extenció seria fer un creixement sostenible (un altre oxímoron), o l'ecologia, o estalviar en despesa energètica, etc. Però no està del tot clar que encara estiguem a temps de parar-la.
Així doncs, una altra possible solució, és incrementar el ritme de l’extinció. Fins fer desaparèixer la causa de l'extinció. O sigui l'espècie humana. Aquesta teoria la podríem batejar com la Teoria del Hummer. Comprem tots el cotxe més gros, el que gasti més, el menys ecològic (com per exemple un Hummer). Gastem més!!! Consumim més!!!!. Pot ser amb una mica de sort, incrementarem el ritme de la nostra pròpia extinció!!!! I així provocarem una renovació al nostre planeta.

L'aví optimista

L'aniversari del Ximet gros, Marc

Ximets,
Avui 1 de juny és l'aniversari de'n Marc. El nen en fa 39. Mireu que guapot que està!!!!!